Comentaris a l’evangeli d’avui (Mc 9,2-10)
És difícil d’entendre el per què l’Església
posa en el leccionari aquest episodi teofànic precisament el segon diumenge de
quaresma. Es tracta d’una anticipació de la glòria de Jesús després de la seva
passió? «Tot fa pensar que sí, que hi ha
una intenció clara de contrarestar el llenguatge dur i difícil de la creu».
Marc explica aquest fet simbòlic i el situa,
com Mateu: «sis dies després» (Mc 9,2) d’una guarició de malalts al Llac de
Getsemaní (Mc 6,56) i caminar sobre les aigües (Mt 14,25).
El llenguatge simbòlic expressa el contingut
d’una veritat que no té per què ser històrica. L’Antic Testament està ple
d’aquests simbolismes. Aquí, amb la transfiguració, els evangelistes ens volen
explicar que sobre la humanitat de Jesús (i en això ens representa) hi ha una
divinitat latent; «que l’objectiu últim és la glòria; que el verdaderament
important és el el triomf personal, encara que per arribar s’¡hagi de passar
per la creu».
«Pere, Jaume i Joan» van ser testimonis: Jesús
«se’ls endugué apart tots sols d’alt d’una muntanya alta i es transfigurà davant
d’ells». Les teofanies són experiències personals «de la presència del diví en
un individu concret», i els tres van donar testimoni d’haver tingut l’«experiència
subjectiva» d’haver escoltat la veu de Déu anunciant: «aquest és el meu Fill,
el meu estimat, escolteu-lo». (Mc 9.7).
Aquest episodi ens vol presentar la continuïtat
del procés de salvació, unint Jesús (la nova humanitat), amb Moisès (la Llei) i
Elies (el profetisme). Perquè Déu és sempre el mateix, sempre present, tot i que
no sigui visible en el «fenomen» és una experiència real en la consciencia de
qui rep el seu impacta. Les teofanies de
l’A.T, sempre van acompanyades d’elements naturals simbòlics: una muntanya alta,
un núvol, una llum, una veu, la por... Elements que cal interpretar. La
muntanya sense nom és una clara referència al Sinaí, el núvol s’ha interpretat
sempre com un signe de la presència de Déu. El núvol és el que ens porta el do
de l’aigua i ens permet gaudir de la seva ombra... Els vestits blancs són
signes de divinitat, Els signes, abans de Jesús, van ser «verdader llenguatge
de Déu». (cf Fray Marcos – Fe adulta)
... .
«Pere, recorda aquell dia com una experiència
única, diferent, inesperada». Per això volia immortalitzar aquell moment, «Hi farem tres cabanes: una per a
tu, una per a Moisès i una altra per a Elies». Pere va entendre que «allò era un tats de la glòria de
Déu, la seva transcendència».
Però la vida humana no és viure sempre envoltat de la «llum de la
transfiguració». A una altra muntanya, Jesús trobarà el sofriment. Déu no elimina la prova, però la il·lumina». (cf
Francesc Roma, s.j. – pregaria.cat)
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada