Comentari a l’evangeli d’avui (Mc 1,12-15)
Idees
força.
Ens van ensenyar de petits que el
«pecat era una ruptura amb Déu». Però això «està en les antípodes de l’evangeli».
«Avui tenim coneixements suficients com per intentar, amb les dades de que
disposem, una altre explicació de les relacions entre l’home, el món i Déu». El
pecat és allò que ens allunya de fer el bé però «la ruptura amb Déu és
impossible, perquè forma part de nosaltres mateixos». Entrem a la quaresma i,
«els tres temes clàssics d’aquest temps litúrgic són: oració, dejuni i almoina»
Context
«Marc avui ens planteja en tres
línies tota la trajectòria vital de Jesús. En el seu evangeli no tornarà a
parlar de satanàs, sinó de institucions i persones [...] que intentaran apartar
Jesús de la seva missió alliberadora». .
Jesús surt del baptisme «ple
[...] de la força de Déu (l’Esperit)» que l’empeny a obrar i predicar un pla de
vida orientat a «assolir [una vida relacional] amb allò que és realment
diferent d’un mateix [...]. Una vida fonamentada en l’harmonia i l’amabilitat».
Una vida «dominada per l’instin de conservació que empeny a l’individualisme
egoista» no és una vida orientada va Déu..
«L’Esperit empeny Jesús al
desert». Jesús és el «Fill de l’home», i com tot home «ha de vèncer les
temptacions per tal d’assolir la seva vida en plenitud [...] i estar capacitat
per a marcar-nos el camí de la vida» segons la voluntat de Déu. .
El desert en els evangelis,
seguint l’A.T., «és el lloc teològic de la lluita, de la prova». És el
«simbolisme de la història religiosa del poble jueu i les seves temptacions».
És per tant, un lloc de lluita contra el mal. I, «Jesús si va quedar quaranta
dies».
El pecat, doncs, és allò que ens impedeix
arribar a ser del tot humans: «una experiència, per tant, dolorosa i humiliant
que cal superar». «El mal no té res de misteriós, és conseqüència de la nostra
condició de criatures limitades» anhelants de riquesa, notorietat i poder.(Cf.
Fray Marcos, Evangeli i comentaris – Fe adulta).
...
Avui llegim «que l’Esperit empeny Jesús al desert. Acaba
de recionèixer la veu que li ha dit: “Ets el meu Fill estimat...“» I,
tanmateix, se’n va a purificar-se al desert. «Lluny de la gent, convivint amb
la natura i els animals feréstecs, experimenta la mateixa batalla que tots hem
de lluitar [...], per tal d’aprendre que la paraula de Déu és el mitjà per la
victòria». .omés
la «conversió» predicada per Joan, només experimentant la soledat del «desert» i
les temptacions del mal. ens pot fer moure del lloc social en el «que estem
instal·lats» i avançar «pel camí de l’esperança», (Cf. David Guindulain, s.j. – Pregaria.cat(homilies),
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada