LA PASSIÓ DE JESÚS

Apunts,  9a.Trobada ( Curs 2017-2018)

La passió de Jesús, narrada pels quatre evangelistes, s’inicia amb  el sopar pasqual (Pau en diu: el sopar del Senyor, i és pasqual en l’essència tota vegada que no es celebra el sàbat com estava reglamentat), l’oració a l’Hort de les Oliveres, i la reunió de les autoritats jueves en que decideixen que Jesús ha de morir (fet que significa el rebuig de Crist pel seu poble: «Ha vingut a casa seva. I els seus no l’han acollit» (Jn 1,11).  

En l’últim sopar, Jesús renova l’aliança amb el que per a ell serà «el nou poble de Déu». El fet de que els evangelistes es posin d’acord en narrar aquests fets, encara que sigui a la seva manera, s’interpreta per tothom que estem davant de fets històrics.

La narració que en fa Lluc, segueix la de Marc, la font «Q» i material propi. Per això és considerat el més complert i permet una millor comprensió del misteri del «memorial» i el rebuig. .

.

1. L’últim sopar (Lc 22, 14-38) Es tracta, com s’ha dit, d’un sopar pasqual, i de comiat, que se celebra per iniciativa de Jesús, preveient que serà l’últim dels actes que compartirà amb els deixebles aquí a la terra. Cal destacar la coincidència entre la narració de Lluc (Lc 22.19-20) i l’anterior de Pau (1 Cor 11,23-25)

,          Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l'acció    de   gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu   memorial.»

            I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança   segellada amb la meva sang». (1 Cor 11,23-25 – Lc 22.19-20)

I, Lluc afegeix:

          Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. (Lc  2,21)

         

Però als deixebles només els preocupa saber qui succeirà Jesús en el Regne anunciat quan ell no hi sigui. I Jesús els en fa un retret i a més els adreça aquesta advertència, sobretot dirigint-se a Pere:

          »Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat, però  jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. (Lc 22,31-32)

2. L’oració a l’hort de les oliveres (Lc 22, 39-46)

Després de la pau i la majestat de l’últim sopar, en la que Jesús revela el sentit sagrat de la copa de la salvació, Jesús va a fer oració a l’Hort de les Oliveres on es manifesta l’aspecte dolorós d’aquesta copa i el sofriment que li suposarà. I quan més hauria d’estar acompanyat dels seus deixebles, els troba dormint.  

          Jesús els diu: «Aixequeu-vos i pregueu per no caure en la temptació». ((Lc 22,46)

3. Jesús davant del sanedrí

En el sanedrí Jesús és preguntat pels sacerdots sobre els seus títols messiànics:

          i li digueren: --Si ets el Messies, digue'ns-ho.

            Ell els respongué: --Si us dic que sí, no em creureu, i si us faig preguntes, no em respondreu.  Però des d'ara el Fill de l'home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós (Lc 22,67-69)

            Llavors tots van dir: «Per tant, tu ets el Fill de Déu!»,
.Jesús els contestà: Vosaltres mateixos dieu que ho sóc. (Lc 22,70-71)

Jesús sap que serà condemnat a la creu. El debat ha acabat:

          Per què necessitem el testimoni d'algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels  seus    propis llavis? (Lc 22,71)

Apunts de Salvador Sol, sobre el llibre d’Augustin George; El evangeklio según Lucas