Aquests dies es parla
molt, és clar, de la Resurrecció de Crist. Ahir hi havia a la revista de Redes
Cristianas un article d'un teòleg que es queixava que els cristians/es no donem
prou importància aquest fet. Tot i que després precisava més el sentit del seu
article, no em va acabar de convèncer.
Penso que lo que ens
ha de provocar la consideració de la Resurrecció, com la de qualsevol altre fet
del Crist, com ara el sermó de la Muntanya o la institució de l'eucaristia o
les Benaurances, no és un augment de la nostra consciència del fet, com a fet
meravellós, sinó la conseqüència que se n'hauria de derivar.
La vida de Crist, i
qualsevol dels seus actes o moments especials, lo que ens ha de provocar és un
augment de la nostra sensibilitat envers les condicions de vida, i la mateixa
vida, de moltes persones, en principi de totes, però sobretot de les que
pateixen. I això sobretot (sobretot) en un moment en què podria ser que la vida
d'aquestes persones, fins i tot de tots nosaltres, en comptes de millorar,
empitjorés. Si el país queia en mans d'una colla de facinerosos i malvolents.
Company teòleg, no
espereu que diguem, o pensem, "que gran que és el Fill de Déu!!!", o
consideracions d'un tipus com aquest. És en una altra cosa que hem de pensar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada