(Lc 24,01-12 i
Jn 20,01-09) de la Vetlla i Diumenge de
Pasqua.
Escrit
original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Vetlla pasqual
La litúrgia de la Vetlla Pasqual se situa en el primer pla de les
celebracions de l’Església. «es tracta de la litúrgia més important de tot l’any».
Amb el foc i l’aigua «Celebrem la VIDA
[...] que són símbols que ens poden ajudar a entendre la Vida transcendent»
immutable.
Aquests dos elements ens «recorden el baptisme».
El foc és l’Esperit de Déu que crema les males passions i ens projecta a la llum
de la Paraula «que és la Vida dels homes» (pròleg de l’evangeli de Joan), i
sense aigua no hi ha vida.
En aquesta Vetlla celebrem que Jesús
arriba a la «plenitud de Vida [...] que és la Vida de Déu».
«Creure en la resurrecció» vol dir
assumir «haver passat [a través del baptisme] de la mort a la vida». D’aquí la
importància d’aquesta litúrgia que ens «recorda que constantment estem morint
[...] a l’egoisme (que és terreny caduc), i naixent a la Vida verdadera, que és
la divina».
Diumenge de pasqua
«Si Crist no ha ressuscitat, no té
sentit la nostra fe». (Pau de Tars)
Però tinguem present que la Pasqua
cristiana és un fet teològic «no històric ni científic». La mort de Jesús «va
ser un esdeveniment històric, però la resurrecció se situa fora de la
història». La qual cosa no significa negació del fet, però cal buscar la seva evidència
per altres camins.
Quan des de la religió parlem de mort
i resurrecció o de mort i vida, estem
donant a aquestes paraules un sentit analògic. «No estem parlant de la mort ni de la vida
biològica. La mort i la vida física no són objectes de teologia, sinó de ciència.
La teologia parla d’una realitat que no té lloc en els conceptes». La
resurrecció «no és reanimació d’un
cadàver» sinó un fet metafísic.
Molts es pregunten: Què li va passar a
Jesús després de la seva mort? I, alguns teòleg contesten: «Res. Absolutament, res.
La trajectòria històrica de Jesús acaba en el mateix instant de la seva mort.
En aquest moment passa a una altre realitat en la que el temps s’atura i entra
en l’Absolut».
La resurrecció de Jesús, als apòstols,
els va canviar la vida. L’experiència pasqual, va significar la «descoberta, no
pas per raonaments sinó per convicció, que Jesús seguia viu i que els hi comunicava
Vida». I aquests és el «fet transcendent» que van intentar explicar als altres,
amb el «llenguatge humà de l’època, pobra de paraules», totalment insuficient.
A Nicodem, Jesús li diu que s’ha de
néixer de nou, perquè: «el que neix de la carn és carn, però el que neix de l’esperit
és Esperit». «El Pare viu i jo visc pel Pare, de la mateixa manera que el que em
mengi a mi (el que m’assimili), viurà per a mi. Jo sóc la resurrecció i la
vida, el que creu en mi encara que hagi mort viurà, i tot aquell que visqui i
cregui en mi no morirà per sempre».
Ho creiem això? Aleshores, qué ens
importa tot el demés?
«Jesús, abans de morir, havia aconseguit
la plenitud de Vida en Déu». Això vol dir que: «havia experimentat a Déu com a
Do absolut i total».
«Tot l’esforç de Jesús va consistir en
fer veure (fer-nos veure) als seus
seguidors que tenien (que tenim) aquestes mateixes possibilitats de Vida».
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada