Evangeli (Mt 22,34-40) - diumenge 25 d’octubre de 2020, i comentari de J.A.Pagola
Evangeki,.
34 Quan els fariseus van saber
que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35 i
un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:
36 --Mestre,
quin és el manament més gran de la Llei?
37 Jesús
li digué:
-- Estima el
Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. 38 Aquest
manament és el més gran i el primer. 39 El
segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. 40 Tots
els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos. (Mt 22,34-40.
BCI)
Comentari.- No era fàcil
per als contemporanis de Jesús tenir una visió clara del que constituïa el
nucli de la seva religió. La gent senzilla se sentia perduda. Els escribes
parlaven de sis-cents tretze manaments continguts en la llei. Com orientar-se
en una xarxa tan complicada de preceptes i prohibicions? En algun moment, el
plantejament va arribar fins a Jesús: ¿què és el més important i decisiu? Quin
és el manament principal, el que pot donar sentit als altres?
Jesús
no s’ho va pensar dues vegades i va respondre recordant unes paraules que tots
els jueus homes repetien diàriament al començament i al final del dia: «Escolta,
Israel, el Senyor, el nostre Déu, és l’únic Senyor. Estima el Senyor, el teu
Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament». Ell mateix
havia pronunciat aquell matí aquestes paraules. A ell l’ajudaven a viure
centrat en Déu. Això era el primer per a ell.
De
seguida va afegir una cosa que ningú li havia preguntat: «El
segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix». No hi ha
res més important que aquests dos manaments. Per a Jesús són inseparables. No
es pot estimar Déu i desentendre’s del veí.
A nosaltres se’ns
ocorren moltes preguntes. Què és estimar Déu? Com es pot estimar algú a qui ni
tan sols podem veure? En parlar de l’amor a Déu, els hebreus no pensaven en els
sentiments que poden néixer en el nostre cor. La fe en Déu no consisteix en un
«estat d’ànim». Estimar Déu és senzillament centrar la vida en ell per viure-ho
tot des de la seva voluntat.
Per això afegeix
Jesús el segon manament. No és possible estimar Déu i viure oblidat de gent que
pateix i a la qual Déu estima tant. No hi ha un «espai sagrat» en què puguem
«entendre’ns» tot sols amb Déu, d’esquena als altres. Un amor a Déu que oblida
els seus fills i filles és una gran mentida.
La religió cristiana
els resulta avui a no pocs complicada i difícil d’entendre. Probablement
necessitem a l’Església un procés de concentració en l’essencial per a
desprendre’ns d’afegits secundaris i quedar-nos amb l’important: estimar Déu
amb totes les meves forces i estimar els altres com em vull a mi mateix.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada