De tres en tres, 3

 Sol·licitud pels pobres

No “hi ha d’haver” pobresa. Si n’hi ha, s’ha d’ajudar

No hi ha d'haver pobres entre els teus, ja que el Senyor, el teu Déu, et beneirà abundosament en el país que et dona en herència... (Deuteronomi 15: 4)

Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i veus que no es pot mantenir, assisteix-lo perquè pugui continuar vivint al teu costat. Fes-ho també amb un immigrant o un foraster. (Levític 25: 35)

Quan en una de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et dona, hi hagi un pobre entre els teus germans, no endureixis el cor, no tanquis la mà al teu germà pobre. Obre-li la mà i presta-li generosament... (Deuteronomi 15: 7-8)

De tres en tres, 4

Mesures per evitar la pobresa

El gran camí que hi ha hagut sempre per arribar a la pobresa ha sigut: tenir alguna gran necessitat, haver de recórrer a un préstec, no poder-lo pagar durant molt temps, o mai, que aquest deute vagi augmentant amb els interessos, i qualsevol execució judicial que expropiï al deutor lo poc que tenia.

Quan facis un préstec de diners, aliments o qualsevol altra cosa a un germà teu israelita, no li exigeixis interès. Podràs exigir interessos a un estranger, però no a un germà teu. (Deuteronomi 23: 20-21)

Cada set anys, condoneu els deutes de tothom. La condonació es fa així: quan es proclami la condonació dels deutes en honor del Senyor, tota persona que hagi fet un préstec a un altre israelita, un germà seu, li perdonarà el deute i no l’hi reclamarà més.  (Deuteronomi 15: 1-2)

Les terres no es poden vendre definitivament, perquè tot el país és meu, i per a mi vosaltres no sou més que uns usuaris. Per això, de totes les terres del vostre patrimoni, en mantindreu el dret de rescat. Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i ven part de les terres que formen el seu patrimoni, el seu parent més pròxim té dret a rescatar allò que l'altre ha venut. (Levític 25: 23-25)

De tres en tres, 5

Ajuda efectiva als pobres, si n’hi ha, que no n’hi ha d’haver

Cada tres anys, serà l'any del delme. Llavors separa la desena part de les teves collites i posa-la a la disposició dels levites, dels immigrants, dels orfes i de les vídues, perquè puguin menjar. (Deuteronomi 14: 28-29)

Tens sis anys per sembrar la terra i recollir-ne el fruit, però el setè any deixa-la reposar, no en recullis el fruit. Deixa que en mengin els pobres del teu poble, i el que resti, que s'ho mengin els animals feréstecs. (Èxode 23: 10-11) 

Quan segueu, no arribeu fins al límit del camp ni recolliu les espigolalles. I en la verema, igualment: no recolliu els raïms petits ni els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants. (Levític 19: 9-10)

Antoni Ferret