ELS PROFETES, 2

Per Antoni Ferret

La divulgació dels textos de l’Escriptura en les misses dominicals, és a dir, la més important de les ocasions de divulgar-la, està cenyida a un programa de tres anys, que es va repetint, en el qual són fixades estrictament les tres lectures de cada una de les misses de cada un dels diumenges de tres anys seguits.  I... a més a més, aquesta sèrie és composta, aprovada i controlada des d’un organisme vaticà, per a tot el món. (Malament rai...)  Aquesta fixació, aquest control centralitzat, haurien d’implicar que la cosa fos molt ben establerta, i d’alta qualitat, tant en l’aspecte  cristià com en el cultural.

Desgraciadament, com veurem, no és així. En general i en tots els aspectes de la vida, centralitzat i mal fet sol ser la nota més freqüent. En aquest cas, intentaré fer-vos veure que està molt mal fet.

Avui vull referir-me a la primera lectura, de cada missa dominical. Lectura que és reservada per als textos de l’Antic Testament. Això és així des de la reforma litúrgica que va impulsar el Concili Vaticà II, ja que abans només es llegien dues lectures: Epístola i Evangeli. S’hi va incorporar l’Antic Testament, però... molt i molt planificat i pensat. Planificat i pensat per al millor bé de les persones assistents?  NO!!  Però primer explico com es fa.

En l’Antic Testament hi ha dos filons de valors fonamentals: els profetes i la Llei. Aquella part més conscient dels autors que hi van participar, en l’una i en l’altra, anaven empesos per un objectiu bàsic: el Dret i la Justícia, o sigui, el bé de les persones. També hi ha, com tothom sap (perquè aquesta és la part més popularment coneguda), tot un seguit d’històries. Ben mirada la cosa, les històries serien com l’embolcall dels valors, serien per presentar-los, fins i tot per fer-los més bonics. Amb les seves traces i manyes, s’ha aconseguit la inversió d’aquest objectiu: la gent sap històries, molt sovint falses, perquè són mítiques, i no coneix la major part dels valors. Fins i tot sembla com si aquests estiguessin «amagats».

No era, aquesta entrada de lectures de l’AT en les misses dominicals, l’ocasió d’or per corregir la situació i fer conèixer als assistents els textos més bons d’aquella part de l’Escriptura?

Sumant tots els diumenges i festes dels tres anys, ens dona un nombre de 204 lectures. (Adverteixo que en les vetlles pasquals, en què hi ha més lectures, només he comptabilitat la primera.) Com s’han repartit, aquestes 204 lectures de l’AT?

Isaïes                            48

Jeremies                        9

Amós                             3

Miquees                        1

Altres profetes               22

Gènesi                          15

Èxode                           13

Nombres                       5

Deuteronomi                 9

Levític                           2

Jesús, fill de Sira          8

Fets dels Apòstols        26

Altres autors                 43  

És evident que això no és normal, aquesta superpreferència a un profeta sobre tots els altres, marginats els més crítics, i advertint que en les 22 lectures dels «altres profetes», no n’hi ha cap que es vagi esmerçar en la defensa del D i la J.  Però... si bé aquesta preferència tan gran per un sol profeta s’hauria d’explicar de manera convenint, el problema no és pas aquest. N’hi ha un altre molt més greu. 

Es marginen els profetes més exigents, i es confia la tasca a un que no ho és tant. Però això tampoc és ben veritat, ja que Isaïes té textos del tipus de (limito les paraules lo possible):

«Per què m’oferiu tants sacrificis? ... Quan alceu les mans per pregar em tapo els ulls per no veure-us. ... deixeu de fer el mal, apreneu a fer el bé, busqueu la justícia, detureu l’opressor, defenseu l’orfe, pledegeu  a favor de la viuda (1: 11-17).»

«Ai dels qui, a costa dels veïns, engrandeixen les cases i els camps! ... Escolteu què m’assegura el Senyor de l’univers: Totes aquestes cases grans i boniques es tornaran una ruïna; ningú no habitarà aquests palaus (5: 8-16).»

«Ai dels qui fan lleis injustes i promulguen decrets opressors! Neguen la justícia als febles, roben el dret als pobres del meu poble; les viudes són el seu botí, espolien els orfes. Què fareu el dia que us demanaran comptes? (10: 1-3)...»

No hi ha problema: En 48 lectures, no surt cap d’aquests textos. Oi que sembla que no pugui ser?  Vet aquí el «servei» dels buròcrates vaticans a la passió divina pel Dret i la Justícia:

1)Marginar els profetes més autèntics. 

2)Descafeïnar-ne un, i convertir-lo en el «nen bo».

3)Donar-li pràcticament quasi tota la feina, que ens faci quedar bé.

4)Per aconseguir un marc d’autopresentació seriós, tranquil, moderat, que afavoreixi unes «public relations» pacífiques i tranquil·les amb els altres poders.

I jo entenc que això significa: Boicotejar el pla diví en favor del Dret i la Justícia. // Manipular la Paraula de Déu, com diuen ells/es (jo també la hi considero, però no pas tota, sinó alguna part, i més aviat com a possibilitat), per obtenir un objectiu polític de bon veïnatge.  //  Transformar un profeta bo en un simple comentarista, traient-li la grapa que el caracteritzava.

Demano la dimissió immediata, o en el seu cas la destitució, d’aquesta comissió, si és una comissió, i formar-ne una que sigui honesta i cristiana i encari un nou pla de lectures per a l’any vinent.