LA VOCACIÓN DE CADA UNO* 

Claus interpretatives de l’evangeli d’avui (Jn 1,35-42) seguint l’escrit de Fray Marcos 

CONTEXT

Jesús és anunciat per Joan a dos apòstols: «Mireu l'anyell de Déu!» (Jn 1,6) El proper diumenge llegirem com Jesús fa la crida segons l’explicació de Marc. Avui només se’ns diu que dos deixebles de Joan, segueixen Jesús. I que Jesús diu a Simó: «Tu et diràs Cefes, que vol dir pedra.»

L’evangelista Joan descriu Jesús amb títols cristològics: «Anyell de Déu», «Rabí», «Messies», «Ungit», «Fill de Déu»... I posa en boca de Jesús, que ell mateix prengui el títol de: «Fill de l’Home.» Es tracta de deixar ben clar, als cristians del segle I, de qui es parla, quan es parla de Jesús, el Crist.

EXPLICACIÓ

«Anyell de Déu.» És una referència a l’anyell pasqual, que no tenia cap valor de sacrifici. Era només un símbol, en record de l’alliberament de l’esclavitud d’Egipte.

Jesús és l’Anyell que treu el pecat del món, no perquè carregui amb el de tots, sinó perquè ve a denunciar i eliminar la injustícia del món. No només per a impedir que es cometin injustícies, sinó a evitar que els que la pateixen siguin anul·lats com a persona, que és l’objectiu de l’opressor.

Per l’evangelista Joan, només hi ha un pecat: l’opressió. Però, compta perquè, no només condemna al que oprimeix, sinó que també fa culpable a qui es deixa oprimir. I això va en contra del que s’ha predicat del conformisme i la submissió.

Jesús exigeix una actitud bel·ligerant (no violenta) contra l’opressor i contra la passivitat de l’oprimit. Sempre del costat de l’oprimit, ajudant-lo a sortir de la seva opressió.

«Veniu i ho veureu. Ells hi anaren,.» (Jn 1,9) Van seguir a Jesús. Seguir a Jesús és molt més que anar al seu darrera. «Seguir-lo», per Joan, significa viure com ell viu. En l’oració de Jesús hi ha aquesta petició: «Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic.» (Jn 17,24) És la manera de viure de Jesús el que els ha d’interessar i és això el que ell els invita a descobrir.

«Què busqueu?» La verdadera relació no pot començar fins que Jesús «es girà» i els interpel·la. La pregunta dels deixebles té importància: «On t’estàs?» En el llenguatge críptic de l’evangeli de Joan, no es refereix a la casa on viu, sinó com viu. Quina és la seva actitud vital... Tu et mous en l’àmbit del diví. Nosaltres volem entrar en aquest àmbit.

Els deixebles no pregunten per la seva doctrina , sinó per la seva vida. Tampoc Jesús respon amb un discurs, sinó invitant-los a fer la seva mateixa experiència de vida.

Om està Jesús?. És la pregunta fonamental que s’ha de fer el cristià / cristiana. Què significa Jesús per a mi?.

Els dos deixebles van seguir Jesús i el que «veuen» és tant important, que senten l’obligació de comunicar-ho als altres.

L’evangelista, descriu molt bé la manera com el Baptista el presenta: «i, fixant la mirada en Jesús que passava.» (Jn 1,36) És a dir, «fixant la mirada.» Amb una visió penetrant. Intentant conèixer-lo profundament. I «passant», és a dir posant-se al davant. És aquell «qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies.» (Jn 1,27)

El diumenge passat ens referíem a l’actitud irrenunciable de cerca del cristià / cristiana per a trobar Déu. Avui els dos deixebles desenvolupen aquesta idea, seguint a Jesús.

*.- Veure original: https://www.feadulta.com › 3...