Avui l’evangeli és llarguíssim. Joan
ens vol explicar que Jesús ens porta la veritable salvació; que és la llum de l'ésser
humà.
Es tractava d'advertir als
catecúmens de la comunitat joànica, que fins que no acceptessin la «llum»`, que
no confessessin que Jesús és el Senyor, no podrien rebre el baptisme.
La intenció de Joan, en escriure aquest
fragment d’evangeli, és assenyalar que Jesús demostrarà als qui el volien
apedregar per haver dit: «Jo sóc la llum del món», que ho podia demostrar donant
la vista a un cec de naixement. I ho fa, sense forçar la seva voluntat. És ell mateix
qui ha d’acceptar la llum, anant-se a rentar els ulls a la piscina.
Aquest evangeli és ple de simbolismes.
Jesús barreja la terra amb la seva saliva. La terra simbolitza una nova creació
de l’home. La saliva és la transmissió de l’Esperit. El fang modelat per
l'Esperit, és el projecte de Déu que ja s’ha realitzat en Jesús, i ja és possible
que es pugui realitzar en tots els éssers humans.
Aplicar o fregar (segons les
traduccions) fang als ulls, significa «ungir». (Jn 9,30). I aquí hi ha la clau
de tot el relat. El cec, ara, és un «ungit», com Jesús. L'home carnal
que era s’ha transformat. Sense deixar de ser ell mateix, ara per
l’Esperit, és un altre.
Cal estar atents en la descripció de
l’escena:
-
El
cec és un captaire (demana almoina, assegut), depenent de la caritat dels
altres. Jesús li dóna mobilitat i independència.
-
Era
dissabte. Jesús no té en compte aquesta circumstància a l'hora de fer bé a
l'home.
-
Jesús
pasta fang el dia setè, cosa que la llei prohibia. Jesús transgredeix la llei
per a completar en l’home allò que li falta.
Als fariseus que s’ho miren no els
interessa el fet de la curació de l’home. Ells només es fixen en la
il·legalitat que comet Jesús.
Els fariseus no volen creure que
aquell homes fos cec i ho pregunten al pares. Aquests, esporuguits. Tenen por de dir la
veritat per no ser expulsats del temple. Se senten sotmesos per la llei. Però el
fet és tan evident, que per si sol acusa els fariseus de incrèduls.
Ells ho tenen clar, Déu no pot estar
de part de qui no compleix la llei. Déu no pot actuar contra el precepte ni tan
sols en benefici de l'home. Volen fer-li veure al cec que la vista que ara
gaudeix és contrària a la voluntat de Déu.
Però, al contrari dels pares, el cec
no té por d'expressar el que pensa. L'home no vol ficar-se en qüestions
teològiques. Els fets són prou eloqüents. El que li ha passat és tan
positiu, que s'ha de fer la pregunta: No serpa que Jesús està per sobre de la
Llei?
El cec ha experimentat l'amor gratuït
i alliberador. Ell sap ara el que és ser un home com cal i, gràcies a
això, sap també el que és Déu. Ell ara hi veu. Sçon els altres els qui
estan cecs. Ell descobreix que en Jesús hi ha la presència de Déu.
Els fariseus indignats acusen el cec: «Tot tu
vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la
sinagoga.
Els fariseus l'expulsen, Jesús l’atrau.
Ja no és l'invàlid de la piscina. Ara ha superat la prova, ja no és un invàlid
sotmès. Ara es mantén ferm davant dels
fariseus. Ha completat l’acció de Jesús.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada