SERVIR A LOS DEMÁS Y ACEPTAR LAS CONSECUENCIAS*

Resum del comentari a l’evangeli (Mt 16,21-27) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

El que avui Mateu posa en boca de Jesís, no és acceptable ni tant sols pels seus seguidors. El diumenge passat Jesús felicitava a Pere por expressar pensaments divins. Avui el critica molt durament per pensar com els homes i no com Déu.

A l’igual que Pere,e os cristians de totes les èpoques la creu ens ha escandalitzat. D’haver estat a les nostres mans, ni un de sol hagués elegit el camí que Jesús va seguir.

En l’evangeli d’avui no se’ns presenta la «imatge d’un profeta o del Messies victoriós; i encara menys la del Fill de Déu. El que avui se’ns presenta és el "Servent" que es lliura als altres, i ens mostra un Déu que és amor.»

Pere es va equivocar. «Per entendre Jesús s’ha de deixar de pensar com els homes i començar a pensar com Déu.» Com va escriure Pau: «Pensar com Déu, és deixar d’ajustar-se a aquest món; és transformar-se per la renovació de la ment.»

El Déu de Jesús no dona seguretats, l`´unica seguretat és la d’ell.».

EXPLICACIÓ

En el relat d’avui podem descobrir tres punts importants.

1.- L’anunci de la passió que fa Jesús.

La mort de Jesús va impactar sobre manera als primers cristians. La seva passió i mort probablement van ser el nucli de les primeres predicacions.

En l’evangeli de Mateu, la mort de Jesús s’anuncia quatre vegades. No feia falta ser profeta per endevinar que «el que deia i el que feia estava en contra de la doctrina oficial, i els encarregats de la seva custòdia tenien el poder suficient per eliminar a una persona tan perillosa pels seus interessos.

2.- La protesta vehement de Pere i la recriminació de Jesús.

La resposta de Pere és lògica. És que podia deixar de pensar com un jueu? Era inconcebible per un jueu, que matin el Messies els màxims responsables de Déu a la terra.

Una falsa idea de Déu es va interposar entre aquest i el verdader predicat per Jesús. Per això, la resposta de Jesús a Pere va dirigida, com la que va donar al diable en el desert, a no deixar-se temptar.

El difícil, sovint, no és vèncer la temptació, sinó descobrir-la i prenent consciència de que ens pot arruïnar la Vida, reaccionar en contra.

3.- La invitació al seguiment amb totes les conseqüències.

El seguiment, és molt important en tots els evangelis. Hi ha una altre manera de relacionar-se amb Déu i amb els altres i entrar en la dinàmica espiritual que Jesús practicava amb la seva manera de viure.

És identificar-se amb Jesús en el seu lliurament als altres, sense buscar per a un mateix res que li pugui donar podei o glòria.

Negar-se a si mateix suposa renunciar a tota ambició personal. L’individualisme i l'egoisme queden descartats per Jesús i de qui el vulgui seguir.

Carregar amb la creu és acceptar l’oposició del món, dels que no pensen com ell. No es tracte de "la creu que Déu ens envia", ni de la que ens proporciona la vida, sinó de la que ens infligeixen altres persones --siguin amigues o enemigues-- pel fet de ser fidels a l’evangeli..

En temps de Jesús, la creu era simplement una manera d’executar a un reu. El caràcter simbòlic pels cristians arriba després de la mort de Jesús.

Al reu se l’obligava a carregar amb la part transversal de la creu (patibulum). No estem parlant de la creu acceptada voluntàriament, sinó de la imposada per haver estat fidel a la voluntat de Déu, com va ser el cas de Jesús.

La creu és la conseqüència de la fidelitat. Jesús no pretén anar en contra del que desitja l’èsser humà en el fons del seu cor, sinó que intenta mostrar-nos el camí que ens pot dur més lluny de les nostres pretensions legítimes.

Encare que les exigències semblin dures són les úniques sensates. El que Jesús exigeix als seus seguidors, és que vagin pel camí de l’amor, és a dir, pel camí del servei als altres, assumint el sofriment que això comporta, i fins i tot la mort.

*.- Veure oriinal. https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html