¿QUÉ DICE TU VIDA DE MÍ?*

Reflexions extretes del comentari a l’evangeli (Mt 16,13-20) escrit per: Fray ;arcos – Fe adulta

Avui les lectures ens pregunten: Qui és Jesús? I ens parlen del poder de l’Església.

Qui és Jesús

Recordem primer de tot que els evangelis estan escrits molts anys després de la mort de Jesús, i per tant no reprodueixen exactament el que va pensar, va dir i va fer Jesús, sinó allò que la comunitat podia fer: preguntar-se qui era aquests home?

Preguntar a la gent del seu temps, qui era el Fill de l’home? només podia tenir una resposta, referint-se a persones de l’AT. No s’adonaven de la novetat del missatge de Jesís

També als deixebles els va costar passar del Messies nacionalista que esperaven, al messianisme de Jesús. Només ho van entendre després de la Pasqua. Per tant, aquest evangeli de Mateu el que fa, és donar consistència a la fe pasqual.Abans d’això Pere no hagués pogut dir: «Fill de Déu». (Marc només diu: Tu ets el Messies. I Lluc: ets el Messies de Déu).

El concepte Fill de Déu va entrar al cristianisme amb la cultura grega. A l’AT la idea de fill de Déu, només expressava una especial proximitat a Déu. S’aplicava al rei, als àngels i al poble jueu en el seu conjunt.

La resposta que van donar les comunitats a la mateixa pregunta va ser diversa. Per unes, va ser el salvador futur i definitiu; la parusia seria la plenitud de la seva obra. Altres es van fixar més en el seu aspecte de taumaturg: la força de Déu que es manifestava en les meravelloses obres que va realitzar. També hi van haver que el consideraven el Mestre, missatger de la Saviesa, comunicador de la ciència que por portar la humanitat a la verdadera salvació.

Les cristologies pasquals es van anar fixant en ell com el crucificat ressuscitat. Aquesta és la que va anar unint les diferents concepcions i ha quedat com la cristologia que ha arribat fins a nosaltres a través del NT.

El poder de les claus

Respecta d’aquesta qüestió cal aclarir que ni Marc ni Lluc parlen d’aquesta promesa de Jesús a Pere. Només ho trobem a l’evangeli de Mateu, probablement amb la intenció de revestir Pere per sobre dels altres apòstols, per qüestions d’ordre, que necessitava aquella comunitat judeocristiana.

Tanmateix és la primera vegada que trobem el terme «Església» per a determinar la nova comunitat cristiana. Mateu utilitza la paraula que en la traducció dels setanta fan servir per a designar l'assemblea (ekklesian).

El text intenta donar a Pere la presidència d’aquesta organització, perquè hi ha d’haver una persona que la representi. Però, com dirà el mateix Mateu d’aquí a dos diumenges, l’última paraula no la té Pere, ni els seus successors, sinó la comunitat. Jesús parla en plural: «Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.» (Mt 18,18)

*.- Veure oriinal. https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html