FE-CONFIANZA VS SEGURIDADES*

Reflexions extretes del comentari a l’evangeli (Mt 14,22-33) escrit per: Fray ;arcos – Fe adulta 

A la primera lectura se’ns presenta Elies rebent una lliçó del Senyor, com la que en l’evangeli d’avui s’adreça a Pere: Déu és sempre més del que creiem.

Aquest relat també l’expliquen Marc i Joan en els seus evangelis, i coincideixen el tres en situar-lo després de la multiplicació dels pans i els peixos, En els tres, Jesús puja a la muntanya a pregar i s’apropa a la barca caminant sobre l’aigua. En els tres s’assenyala l’esverament dels deixebles i Jesús que els diu: «Sóc jo, no tingueu por.» El resultat de la presència de Jesús és la calma.

Jesús puja a la muntanya a pregar. Per l’AT, la muntanya és el lloc de la divinitat. I, com Moisès la segona vegada que puja al Sinaí, va sol. La multitud només pensa en prosperar; la multitud aclamava Jesús com a rei. Però ell, per a defensar-se d’aquestes temptacions, se centre en l’oració. Per a ell pregar, és adonar-se del que hi ha de Déu en ell, per tal de poder-lo viure. És interessant descobrir en els evangelis que Jesús, com a ésser humà que és, necessita moments d’autèntica contemplació per a connectar amb Déu.

Jesús puja al més alt. Els deixebles van al mar que és el nivell més baix. Busquen les seguretats que Jesús els hi nega en no acceptar la glòria humana. El que troben realment és l’obscuritat, el neguit, la por. La turbolència de les aigües representen les forces del mal. Són el signe del caos, de la destrucció, de la mort. Jesús camina sobre tot això.

En l’AT se’ns diu expressament que només Déu pot caminar sobre el dors de l’oceà. Jesús, en caminar sobre les aigües, ens està dient dues coses: que domina les forces del mal i que és Déu.

En aquest relat podem apreciar la visió encertada que aquella primera comunitat tenia de Jesús. Era un home verdader i com a tal necessitava de l’oració per a descobrir què era i superar la temptació de quedar-se en la cosa material. En caminar sobre l’aigua, està demostrant que també era verdader Déu. La confessió dels que eren a la barca és aquesta: «Realment ets Fill de Déu» (Mt 14,33)

La manca de l’article en aquesta confessió (ets Fill) deixa la porta oberta a la possibilitat de que també ells poden ser fills.

La barca simbolitza la nova comunitat. Les dificultats a les que han de fer front els apòstols son conseqüència de l’allunyament de Jesús. A l’evangeli de Joan queda clar que són ells els qui decideixen marxar sense esperar-lo. «i s'embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l'altra riba. Ja s'havia fet fosc i Jesús encara no s'havia reunit amb ells» (Jn 5,17) 

Però Jesús no els abandona i va a buscar-los. Per a ells Jesús és un «fantasma»; en un núvol i sobre l’aigua. S’ha allunyat de la gent: «Jesús s'adonà que venien a emportar-se'l per fer-lo rei» (Jn 6,15) No respon als seus interessos i és incompatible amb les seves pretensions. Però en fer-se’ls proper descobreixen el Jesús verdader. 

La presència de Jesús sobre l’aigua els provoca un «esglai.» És el primer efecte a la teofania. La presència de Déu ens incomoda, perquè no es deixa manipular i ens desborda.

Jesús respon als crits de por amb un «sóc jo» en al·lusió a l’episodi de Moisès davant l’esbarzer, quan la veu li diu: «ego eimi» (jo sóc). La divinitat de Jesús dona seguretat: «No tingueu por!» (Mt 14,27) 

L'episodi de Pere, mereix una menció especial. Pere vol participar dels poders divins de Jesús i li diu: «mana'm que vingui caminant sobre l'aigua. Jesús li digué: --Vine.» (Mt 14,28-29)

Estem parlant de l’aspiració més profunda de tot ésser humà conscient. En totes les èpoques hi han hagut homes i dones que han descobert aquesta presència de Déu. Pere representa aquí, a cadascun dels deixebles que encara no han comprès les exigències del seguiment.

Jesús no reivindica per a ell aquesta presència divina, sinó que dona a entendre que tots estem invitats a aquesta participació. Pere camina sobre l’aigua mentre està mirant Jesús; comença a enfonsar-se quan mira les ones. No està preparat per accedir a l’esfera del diví perquè no és capaç de prescindir de les seguretats.

El verdader Déu no ens pot arribar de fora i a través dels sentits. No el poden veure, ni escoltar-lo, ni tocar-lo, ni olorar-lo, ni assaborir-lo. Tampoc ens arribarà a través de l’especulació i els raonaments.

Déu només té un camí per arribar a nosaltres, al nostre propi ésser. La seva acció no es pot «sentir». La presència de Déu només es pot experimentar.

*.- Veure comentari a l’evangeli. https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html