DECIR "SÍ" Y LUEGO SER COHERENTE *

Ralgunes idees del comentari a l’evangeli (Mt 21,28-32) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

En l’episodi immediatament anterior, els summa sacerdots i els senadors, han preguntat a Jesús amb quina autoritat actua. Ell contesta amb una altre pregunta: El baptisme de Joan era cosa de Déu o cosa humana? Ells no s’atreveixen a contestar i Jesús els explica aquesta paràbola dels dos fills.

Mateu vol advertir a la nova comunitat que no caigui en l’error dels jueus, que diuen i no fan..

Els propers diumenges llegirem les paràboles «del vinyaters homicides» i «el banquet de noces», que juntament amb la d’avui constitueixen una provocació intolerable per a la casta religiosa del seu temps.

Són advertències a la comunitat.

És molt perillós creure’s perfecte. El més important és descobrir amb què fallem i rectificar el que s’ha fet malament.

L’únic que salva és el que es viu. Les paraules buides, si no van acompanyades per una actitud vital, no serveixen de res. Com diu Jesús en l’evangeli de Joan: «Si no em creieu a mi, creieu en les meves obres.»

EXPLICACIÓ

Jesús ens parla de fills. En l’ AT, el poble en el seu conjunt, era considerat fill de Déu. Ara Jesús fa la distinció entre el fills: els que es consideraven verdaders israelites (bons) i els que, segons els caps religiosos, eren considerats «pecadors»

Cal recordar que el bon fill era qui feia en tot la voluntat del pare. Aquell que era com el pare. Per tant, qui deixava de fer la voluntat del pare, deixava de ser fill. Preguntar: Qui, dels dos fills ha fet la voluntat del pare?, equival a preguntar: Qui dels dos es comporta com a Fill verdader?»

Jesús s’enfronta a l’oposició radical ls caps religiosos. Tots els evangelis destaquen la lluita a mort de les instàncies religioses en contra de Jesús.

Tanmateix, la paràbola no permet extreure’n arguments antisemites. Tant les prostitutes com els recaptadors d’impostos, els caps religiosos i els primers cristians, eren tots jueus.

Els summe sacerdots i els ancians es creien perfectes, no tenien res de què penedir-se. Deien «sí» a tots els manaments de Déu. Per tant, consideraven que tenien dret al favor de Déu. Per això rebutjaven de ple el canvi que Jesús els exigia.

No s’adonaven de que la seva resposta era només formal, literal, sense cap tipus de compromís vital. L’esperit de la Llei no els importava gens ni mica. «Aquest poble m’honora amb la boca, peró el seu cor està lluny de mi.»

Jesús capgira els conceptes. Els qui només compleixen formalment la Llei, són els dolents. Per contra, aquells que no la coneixen i per tant no la poden complir, són els bons. Jesús deixa clar quina és la voluntat de Déu, i qui la compleix, deixant clar, a la vegada, que els dos són fills de Déu.

«Els recaptadors d’impostos i les prostitutes us passaren davant camí del Regne.» És una de les frases més dures que pot haver dit Jesús als caps religiosos del seu temps. Els recaptadors i les prostitutes, eren les dues classes de persones més denigrades i odiades per les instàncies religioses.

Jesús s’enfrontava al poder religiós i social del seu temps, per repressiu i injust. Ell havia descobert que l’únic que volia Déu és el benestar dels humans. Utilitzar-lo per esclavitzar és totalment contrari a Déu i al missatge de Jesús. 

*.- Veure comentari a l’evangeli: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html