L’evangeli d’avui, com diu Fray Marcos, més que paràbola és una al·legoria, en la que cada element metafòric fa referència a un element real. El propietari de la vinya és Déu. La vinya és el poble jueu, poble elegit. Els vinyaters són els caps religiosos d’Israel. Els servents enviats en cada ocasió, són els profetes. El fill és Jesús. Els fruits que Déu espera d’aquesta vinya, són, segons Isaïes: dret i justícia i segons els primers cristians: l’amor. Els nous vinyaters –líders religiosos--, hauran d’entregar fruits, és a dir: servir, al nou poble, que no és altre que la comunitat cristiana.
En el relat d’Isaïes el protagonista és el poble (vinya) que no respon a les expectatives de Déu. En el de Mateu són els caps religiosos (vinyaters) que es volen apropiar-se dels fruits i de la vinya.
Un cop dita la paràbolaJesús el fa aquesta advertència: «Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.» (Mt 21.43)
Però partiríem d’una ide falsa si consideressim que aquells caps religiosos eren malvats. No, es preocupaven pel culte, defensaven la Llei i la institució per respecta al seu Déu de forma sincera. Però confonien els drets de Déu amb els seus propis interessos; identificaven la voluntad de Déu amb la seva pròpia i es creien amos i senyors del poble. Pensem que Jesús va ser crucificat perquè aquests caps religiosos no van acceptar la crítica que els feia. Tenien desenfocada la voluntat de Déu.
A l’evangeli se’ns diu que l’única alternativa al desastre de la història, és fer de l’amor (que és Crist) la pedra angular que coroni la construcció d’una nova humanitat.
Font: Fray Marcos. «LA RESPONSABILIDAD DEL PODER: NOS AFECTA A TODOS»
Veuere-ho tot: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada