HABLEMOS DEL AMOR, UNA VEZ MÁS*

Algunes idees extretes i reinterpretades del comentari a l’evangeli (Mt 22,34-40) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

A Jesús li preparen trampes, Els fariseus i els herodians el volen comprometre amb la pregunta sobre el tribut al Cèsar. El saduceus el volen ridiculitzar amb allò de la resurrecció i els set germans que es casen amb la viuda. Ara, els fariseus hi tornen, i un d’ells, que era mestre de la Llei, li pregunta sobre el «manament més gran.»

La pregunta no té res de senzilla. Els mestres de la Llei consideraven que tots eren iguals d’importants i d’obligat compliment. Altres defensaven que la primera de les obligacions d’un jueu era respectar el «sàbat». I encara hi havia uns altres pels qui el principal manament era «estimar els altres». Jesús no es talla i diu que els manaments principals són dos.

Marc i Mateu coincideixen en dir que Jesús posa en primer pla la «shema» (Escolta Israel...) que cada israelita pietós ha de recitar dues vegades al dia. (Dt 6, 4-9) però afegint-hi un segon: «Estima els altres com a tu mateix» fent referència al Levític (Lv 19,18)

En l’evangeli de Lluc es presenta diferent. Jesús li contesta al mestre de la Llei amb una altre pregunta: Què hi ha escrit a la Llei? I el lletrat coincideix en la resposta. (vg Lc 10,27)

L’originalitat de Jesús és la d’identificar el primer i el segon manament; l’estimació a Déu amb l’amor als altres. No només al «proïsme» que significa estimar els de la teva ètnia o poble (els del costat), sinó «els altres», a la himanitat sencera.

Joan, que escriu el seu evangeli molt més tard, posa en boca de Jesús un nou manament: «Que us estimeu els uns als altres.» (Jn 13,34). Però en realitat no és un nou manament, sinó l’amor a Déu i els homes, que surt de dins i es projecta cap enfora. «Un amor que respongui a l’amor de Déu.» (vg Jn 1,16). Un amor que faci inútil tota llei, norma o precepte, imposats.

Pau ho diu amb molta claredat: «Qui estima ja compleix amb la resta de la Llei.» Sant Agustí ho recull i ho expressa així: «Estima i fes el que vulguis.» .

Moisès va proclamar uns manaments per unir el poble, per a preservar el grup de la seva destrucció: no mataràs, no robaràs, no siguis adúlter...

L’originalitat de Jesús, com es va veure el diumenge passat, és el de donar valor a la persona en tant que persona, no pel fet de ser d’una ètnia, d’un poble o d’un grup. L’home és propietat de Déu. I així com s’ha de «retornar» al Cèsar el que és del Cèsar, l’home ha de retornar a Déu, estimant-lo per sobre de totes les coses i estimant als altres, com un s’estima a sí mateix.

*.- Veure-ho tot: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-