ALGUIEN ESTÁ ARRIBA PARA SERVIR MEJOR A LOS DE ABAJO*

Algunes idees extretes i reinterpretades del comentari a l’evangeli (Mt 22,15-21) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

A les lectures d’avui hi ha una revelació d’Isaïes inèdita, adreçada a Cir, a mitjans del s.VI aC: «Jo sóc el Senyor, i no n'hi ha d'altre. Fora de mi no hi ha cap Déu.» (Is 45,5)

També Pau a la primera epístola als tessalonicencs (primer escrit del NT.) fa referència a la fe, l’amor i l’esperança en Jesús d’aquells primers cristians, que han estat evangelitzats «no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant.» (1Tes 1,5).

Aquestes lectures ens introdueixen a un evangeli en el que es manifesta que Jesús no es posa amb política, perquè des que Moisès va unificar les tribus en un sol poble, tota la vida d’aquell poble es referia a Déu. Els reis eren considerats representants de Déu (fills de Déu) sense altre poder que el que els conferia la divinitat.

Quan els fariseus proposen a Jesús la pregunta, no estan pensant en una confrontació entre el poder religiós i el poder civil. La qüestió de fons és, si un jueu ha d’acceptar la sobirania d’una nació estrangera, si el poble elegit s’havia de sotmetre a un altre poder que no fos el diví.

El poder romà també era una teocràcia. La moneda deia: «Tiberi Cèsar August, fill del diví August». Però pels jueus, Déu era l’únic sobirà.

La pregunta no tenia cap sentit. Si utilitzaven la moneda romana és que ja s’havien acomodat al poder roma. Era una pregunta trampa:

La resposta de Jesús és coherent. Si la moneda és del Cèsar Jesús ; usaven la seva moneda. Jesús no està proposant una separació del món civil i el religiós, com avui s’intenta.

Els fariseus, eren contraris a l’ocupació però s’hi havien acomodat: utilitzaven la seva moneda. Els herodians, eren partidaris del poder de Roma. Però s’uneixen per a fer a Jesús una pregunta trampa.

- Si deia que no s’ha de pagar el tribut al Cèsar, es declarava en contra de Roma i els herodians el podien acusar de subversiu.

- Si contestava que sí, eren els fariseus els qui el podien acusar d’anar en contra del judaisme, que no tenia més senyor que Déu.

La resposta és coherent. El verb que empre Jesús,és «apodídômi», que no vol dir «donar» sinó «retornar». Per tant, si la moneda és del Cèsar –hi ha la seva cara estampada--, aquest pot exigir que se li retorni.

Ara bé, la cara que hi ha en el denari, la del Cèsar, té un valor relatiu, mentre que l’«home» té un valor absolut. En el Gènesi es diu, que l’home ha estat creat a imatge de Déu. Per tant, l’home ha de retornar a Déu.

Entre Déu i el Cèsar no hi ha un problema de poders. El poder és nefast perquè esclafa la llibertat humana. En Déu no hi ha poder, ni polític ni religiós, sinó servei. Això ho deixa clar l’evangeli.

*.- Veuere-ho tot: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html