LA VIDA ES UNA FIESTA... PARA TODOS*

Algunes idees extretes del comentari a l’evangeli (Mt 22,1-14) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT. L’esquema d’aquest evangeli segueix el càntic d’Isaïes i és, com el dels diumenge passat, una metàfora del Regne.

És un intent de Jesús d’acusar als dirigents jueus que rebugen l’oferta de salvació que els fa Déu per mitjà de Jesús.

EXPLICACIÓ. El profeta parla a un poble que passa per la pitjor de les crisis de la seva història. Els anuncia «la salvació total, malgrat les circumstàncies adverses»; d’un futur –que en llenguatge simbòlic--, hi haurà menjars exquisits i bons vins, es retirarà el vel (de dol) de tots els pobles, s’assecaran les llàgrimes i s’aniquilarà la mort per sempre.

L’AT, utilitza el banquet per a designar els temps messiànics. Jesús l’utilitza per a designar el Regne de Déu.

Un banquet no és gran cosa pel qui ho té tot. Però, era molt important, per un poble que només tenia els banquets de noces com a única manera d'alleugerir les seves penes i oblidar-se de la dura realitat d’una vida en que el primer objectiu era la subsistència.

La paràbola no és més que una metàfora per indicar que Déu ens invita a tots a satisfer la major de les felicitats possibles, dins de les nostres limitacions.

- El Pare és el que invita a les noces del seu Fjll.

- Els primers invitats són els caps religiosos jueus que no acceptaven el missatge de Jesús.

- Els nous invitats són els gentils, és a dir, tots els éssers humans, sense tenir en compta ni raça ni condició social i, el que és més escandalós, sense que tingui importància si són bons o dolents.

Ara bé, el concepte de Déu que es descriu en aquesta paràbola correspon a la idea que en tenia l’home de l’A.T. Res a veure amb el de Jesús, al qui no li escauen represàlies contra els dolents. Tanmateix és una pena que encara avui alguns pensin en aquell Déu de l’A.T. i no en el de Jesús.

La referència que fa la paràbola a un que no duia el vestit adequat presenta una certa dificultat de interpretació. Si havien d’invitar a la gent que trobessin pels camins, se suposa que aquests no anaven vestits de noces. Tal vegada Mateu es refereixi a la túnica que es posava als batejats (?)

En tot cas, el que l’evangeli ens transmet és que: El que es quedarà fora del banquet és aquell que no voldrà entrar-hi, qui s’autoexclou. És a dir, qui no vol acceptar les condicions del Regne.

Déu ens fa una oferta (banquet =seure a la seva taula), a tots per un igual.

- «Si la resposta no és sí, ja estic dient no.»

- Si la resposta és sí «però, no invitem a la nostra pròpia taula als que passen gana» --si no assistim als necessitats--, «és que no acceptem de veritat la invitació de Déu.»Aquesta és la diferencia entre dir sí o dir no.

Tanmateix, és una pena que encara avui tinguem aquella idea de Déu.De tota manera, el Déu de Jesús no li escauen represàlies contra els dolents. Més aviat es quedarà fora del banquet aquell que es negui a entrar-hi, al qui no vol acceptar les condicions del Regne. És a dir, del que s’autoexclou.

*.- Veuere-ho tot: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html