Galilea
és el lloc on Jesús comença la seva vida itinerant de predicador del Regne, en
compliment del que van anunciar els profetes.
Segons
que explica Lluc, «a la sinagoga de Natzaret» Jesús s’adjudica la profecia
d’Isaïes: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,perquè ell m'ha
ungit»
(Lc 4,18), manifestant que allò que es
va anunciar ara es compleix en ell.
Els quatre evangelistes
manifesten que Jesús és galileu. Galilea és considerada mig pagana, és zona menystinguda
i cap profeta considera que pugui ser el bressol del Messies. Tanmateix, els
quatre evangelistes constaten que en aquella regió, considerada –Galilea dels
gentils-- és el lloc on Jesús comença la
seva vida pública, basant-se en el que descriuen els deixebles, que després de
la Resurrecció es consideraren «testimonis»
de l’itinerari que va fer Jesús, del que va dir i del que va fer.
Galilea amb el seu llac,
serà una època daurada, de records entranyables...
en contraposició a Jerusalem i el Temple, en que l’oposició d’«el món» portaran
Jesús a la creu.
La
predicació de Jesús té per objectiu el Regne: «--Convertiu-vos,
que el Regne del cel és a prop» (Mt 3,2).
Conversió
i Regne, són dues paraules clau en la predicació de Jesús: la conversió ens
duu de l’esclavitud a la llibertat del regne.
Jesús
fa una crida als deixebles: «Ells deixaren immediatament les xarxes
i el van seguir» (Mt 4,20). Jesús crida i l’home respon, aquest és el tema
bàsic: Déu ofereix un camí i l’home accepta la seva proposta.
Acceptar la proposta
és «seguir Jesús». Deixar les xarxes vol dir: deixar-ho tot. O, posar-ho tot al
servei del Regne.
La crida va seguida
d’una missió: «Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes» (Mt 4,19) Això és un símil
que no té més valor que el fet de dir a uns pescadors que els assigna una
missió més important.
Deixar
les xarxes i seguir Jesús és un acte d’alliberament. En realitat les xarxes són
allò que ens lliga i ens impedeix ser lliures per a unir-nos a la tasca de
Jesús.
La
tasca de Jesús és curar i ensenyar; proclamar la Bona Notícia, fent-la
present retornant la salut als que la necessiten...
En realitat, la tasca
de Jesús, és una demostració de l’acció de Déu que es realitza a través de les
persones que s’identifiquen amb ell, que és metge i llum.
Per això tenen tanta importància
simbòlica els relats de curació de cecs, fins el punt que Joan, converteix el del
cec de naixement en un dels eixos fonamentals del seu evangeli, construït entre
la «llum» i la «foscor» (tenebres), que són una de les seves línies temàtiques
fonamentals per a descriure l’ofici constant i exclusiu de Jesús a Galilea.
El Déu-Pare que ens
descobreix Jesús, és llum i salut, paraula (Logos) i curació. Executant aquesta
missió, Jesús mateix és converteix en la Bona Notícia. El Déu que predica Jesús
és el Déu en el que creiem els cristians perquè és un Déu que dóna vida.
El que fa Jesús és invitar-nos
a canviar, a convertir-nos, a obrir-nos al Regne.
Convertir-se vol dir canviar
d’objectius, adoptar altres valors; orientar-se als objectius i valors del Regne,
fer en la nostra vida la Voluntat del Déu que ens duu la Salvació.
La crida també és
missió, és fer el que va fer Jesús. Tota la nostra vida cristiana és Missió: sigui
des del matrimoni o des del celibat... Tots seguint Jesús i treballant pel Regne.
Selecció i redacció:
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada