Aquest és «l'anyell
de Déu, el qui treu el pecat del món!» (Jn 1,29) L’evangelista posa en
boca del Baptista aquestes paraules de presentació de Jesús, després de deixar
molt clar que ell, el Baptista, no és el Messies esperat, sinó el seu pregoner.
Les
comunitats de deixebles de Joan Baptista, van seguir existint després de la
seva mort. Van seguir practicant el ritu del baptisme amb l’aigua del Jordà i
potser per introduir-los al cristianisme l’evangelistab posa en boca del
Baptista la figura de l’Anyell... que és qui verdaderament ens treu del pecat. La
imatge de l’anyell és agafada de l‘AT, que explica els sacrificis d’animals que
els israelites immolaven com a comunió, en alguns casos: cremant només una part
i menjant-se la resta, o com a holocaust: en reconeixement de la sobirania de
Déu.
L’evangelista
compara aquests sacrificis presentant a Jesús com la «víctima innocent» que és
sacrificada per expiar els pecats.
La
noció veterotestamentària de sacrifici ens duu a la conclusió de que Déu necessita
ser compensat perquè ens perdoni.
Aquesta
imatge suposa un Déu Senyor/Legislador/Jutge i el pecat com una ofensa que s’ha
de castigar.
És una
concepció contrària al Déu de Jesús, per qui Déu és la mare que engendra per
amor i s’esforça per a tirar endavant els seus fills i està sempre oferint el
seu perdó de forma gratuïta i només vol la salut dels seus fills. Per a Jesús,
Déu és com un metge que cura, com un pastor que busca l’ovella perduda, com una
dona feliç d’haver trobar la moneda, i com el pare del fill pròdig.
El pecat
per Jesús no és ofensa sinó ofuscació, malaltia... Per això cura cecs, toca
leprosos i es presenta com la llum, El Pare no espera que se li demani el perdó
que ja ens ha concedit. Només demana que ens girem vers Ell i deixem que ens
abraci.
Tanmateix,
la teologia de la redempció pel sacrifici segueix vigent a l’Església després
de tants segles. L’AT. Sembla ser més fort que l’Evangeli, que la Bona Nova de
Jesús ens interessa menys que les velles creences i els rituals antics.
Pels
jueus l’Anyell significava la «víctima sacrificial», però per a nosaltres no és
més que un menjar de festa. Per tant és un símbol inapropiat.
Jesús és
la Llum; una vida que es consumeix, com un ciri, per a donar llum. El sacrifici
de Jesús va ser una vida que es va «cremar» a la creu, però també, patint amb
els que patien, curant els malalts, explicant la bondat del Déu que és Pare.
El
sacrifici de Jesús és un símbol excel·lent, per aquells que es cremen per
assolir un objectiu- Avui serveix d’imatge real. Parlem de la mare que es crema
pels seus fills. L’empresari que es crema per tirar endavant l’empresa...
Cremar-se pels demés, és l’essència del seguiment a Jesús.
Els
símbols que millor representen a Jesús, són: el pa i el vi de l’últim sopar. El
gra de blat que s’enterra perquè es pugui convertir en farina i mori fet
aliment per donar vida.
Són el
grans de raïm que es converteixen en vi, i es moren en ser beguts per a donar
energia.
Això va
ser Jesús i així es va presentar a l’últim dels sopars que va fer amb els seus
deixebles. I així volem que sigui per a nosaltres, i per això combreguem junts
al voltant de la taula, amb Jesús convertit en pa i en vi.
Si
només considerem que Jesús treu el pecat del món, estem reduint el significat
de la seva vida a un acte purament jurídic, que ens justifica: ja no tenim
pecat. Però hem tornat altre vegada a l’AT. I ens hem oblidat de la Bona Nova.
Tanmateix
Jesús no paga, però si que «treu el pecat». Per això ha vingut a viure entre
nosaltres. En primer lloc, la Bona Nova que ens duu Jesús ens allibera de la culpa;
no som culpables del pecat sinó víctimes. Què més voldríem que no ser reus dels
set pecats capitals que venen enganxats en els gens..
Jesús no
parla d’«ofensa» sinó de malaltia. Tampoc parla de «desobediència» sinó d’error.
Jesús és llum perquè no ens equivoquem. És aliment perquè no siguem dèbils. És
terapeuta per a curar-nos de malalties. Jesús ens treu dels pecats: curant-nos,
alimentant-nos, il·luminant-nos...
La teologia
és una reflexió sobre la Paraula viva de Déu. No sobre paraules i imatges en
desús. Jesús és La Paraula que s’explica mitjançant paràboles fàcils d’entendre.
Selecció
i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada