Selecció del comentari de l’evangeli (Mt 5, 13-16) escrit per: José Enrique Galarreta (Fe adulta) http: htt//www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
La missió del cristià, és ser: «sal de la terra» i «llum del món».
la sal serveix perquè els aliments tinguin sabor; la llum serveix perquè puguem veure allò que existeix.
El tema de la llum, en l’AT. és una de les línies fortes de la revelació: «Déu digué: --Que existeixi la llum» (Ge 1,3).
Déu és llum que il·lumina. «Anava davant del poblem de nit», camí de la llibertatm com «una columna de foc per fer-los llum» (Ex 13,21)
En els salms se’ns presenta la imatge de Déu, en diverses ocasions, invocant-lo com: «la nostra llum».
També Isaïes, en els textos que es llegeixen per Nadal i Reis, ens parla de la llum:
- «El poble que caminava en tenebres va veure una gran llum» (Is. 9)
- «Aixeca’t, resplendeix, Jerusalem, perquè ve la teva llum» (Is.60)
Tot l’evangeli de Joan gira entorn d’aquest prodigi de la naturalesa per a presentar Jesús, com: «la llum veritable» (Jn 1,9): «la llum del món» (Jn 8,12).
En les Escriptures trobem repetides vegades el concepte de pecat com a tenebres, en un doble sentit: tenebres en tant que allunyament de la llum que és Déu; i tenebres com a rebuig d’aquesta llum.
També es diu que se’ns ha donat la llum, com a missió per a il·luminar els altres. «Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres» (Jn 20,21)
La llum que ens transmet Jesús no són només les seves paraules i els seus fets. Jesús és llum en ell mateix. La seva manera d’actuar, els seus criteris, els seus valors... En tot ell resplendeix l’Esperit.
Per això, perquè vivim en la llum, la nostra manera de viure ha de ser llum pels altres.
A diferència de la «llum», la «sal» no és tant important en l’Escriptura. És un terme «nou» que introdueix Jesús.
Parlar de sal, quan es parla de la construcció del Regne, és introduir un concepte més profund del que pot semblar. Jesús àrla del Regne comparant-lo amb les coses quotidianes, visibles i habituals. Són aquelles realitats que coneixem i usem normalment, sense donar-hi massa importàcia, però esdevenent importants quan deriven en paraula de Déu. Sobretot pe Jesús, que és un contemplatiu en acció i en totes les coses hi veu el Pare, i en totes elles, troba l’oportunitat d’adreçar-s’hi.
La sal no té valor per si sola, però ressalta el sabor dels aliments. És a dir, el valor l’adquireix quan complementa l’altre i ajuda a que l’altre, sense deixar de ser ell mateix, sigui millor.
La sal es pot comparar amb el ciri, que només té valor quan està encés per la quantitat de llum que projecta. També la sal, que només destaca quan dóna sabor als aliments. Un món sense Déu seria com un aliment sense sal. La fe i la Paraula, posen el sabor a la vida. Però aquí no es tracta d’un sabor afegit. La fe i la Paraula fan «descobrir» el sabor propi de cada cosa.
Sense sal, la vida esdevé insípida, immenjable. Sense llum no veiem res.
Els cristians som «la sal de la terra» i «la llum del món», però com diu Isaïes, aixó no es fa amb paraules, ni amb ritus, ni amb cerimònies, ni amb dejunis, ni amb sacrificis... Es fa simplement sent austers, nets de cor, compassius, treballadors per la justícia...
En cap text de l’Evangeli trobem a Jesús en les grands cerimònies del Temple, ni en sacrificis rituals... Jesús prega constantment al Pare i parla d’ell en tota ocasió. Cura als altres trencant lleis injustes, consola els oprimits, rebutja compliments... El veiem sempre com en ell actua la força de l’Esperit.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Veure evangeli i comentari de J.A, Pahola: http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada