La Llei de Moisés,establia
que: «Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor». (Lc 2,23) Pel
compliment d’aquest ritual juntament amb el de purificació de la mare, van dur
a Josep i Maria a presentrar-se al Temple amb Jesús, després de quaranta dies
del seu naixement.
Sabem que les cultures antigues eren masclistes i patriarcals i
donaven molta importància al primogènit i consideraven «impura» la dona que
paria, pel fet d’haver tingut relacions sexuals.
Però Lluc vol destacar, en aquest fragment del seu evangeli, la
figura de dos ancians que ens ajuden a
comprendre qui és aquell infant que presenten, i
quin és el futur de la seva mare. «Aquest infant –diu Simeó--
serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una
senyera combatuda, 35 i a tu mateixa una espasa et
traspassarà l'ànima» (Lc 2,34-35).
Jesús és presentat com el Salvador,
que a diferència del tipus de messies que esperava el poble, desvelarà la compassió
i la misericòrdia de Déu, dirigida principalment als pobres i necessitats i
aquells que la religió oficial considera pecadors.
Jesús ens porta la «salvació».
La salvació que ens ve de Jesús és aquella que ens fa
comprendre, des de la pròpia experiència, qui som, i ens ajuda a viure el què
som pel fet de ser-ho.
En aquest sentit, podem dir que Jesús no ens «ve a salvar» d’un
suposat pecat original sinó perquè
reconeguem en ell la imatge del Pare que ens «comprèn», i aprenguem d’ell la
forma de viure en coherència amb el Secret de l’última Realitat.
Jesús ens salva perquè ens fa de mirall del què som i boguem
descobrir les nostres incoherències.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada