«Jo
he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir» (Jn 10,10) Aquest
és el missatge clau de l’evangeli
d’aquest diumenge,
«que no parla d’aparicions però parla de,la de Vida», que és l’essència de
la Pasqua».
L’evangeli de Joan
posa en boca de Jesús allò que la seva comunitat pensava de Jesús. Estem, per
tant, davant d’un escrit teològic, no històric. Això és important per a
nosaltres perquè ens parla de les «vivències» que aquells cristians tenien del
Jesús històric.
Jesús es compara amb
els pastors, amb un llenguatge, difícil d’entendre: «Us ho dic amb tota
veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta
per un altre indret, és un lladre o un bandoler» (Jn 19,1). Nosaltres tampoc
ho entenem, si no ens situem en aquell temps i no sabem què volen dir els
termes, «porta» i «pastor».
En aquell temps els
ramats eren petits, formats per 5 ó 10 ovelles, que cada família pasturava per
separat, però a les nits es guardaven, juntament amb altres ramats d’altres
famílies, en una mateixa cleda.
Les cledes eren condtruccions
de pedra, de no massa alçada, amb una entrada molt estreta, per on havien d’entrar
i sortir les ovelles d’una en una. de forma que només podien passar les ovelles
d’una en una. El tancat no tenia porta física; la guardava un pastor durant la
nit. Al matí, cada propietari cridava les seves i «les ovelles reconeixien la
seva veu» (Jn 10,3)
Jesús s’identifica
amb aquest pastor/propietari que cuida personalment de les seves ovelles,
perquè d’elles en depèn l’economia familiar.
Anem als símbols.
«Les ovelles són, en l’evangeli de Joan, el poble oprimit pels dirigents jueus.
Aquests són els lladres i bandolers.
-
Lladres, perquè
s’apropien del que no és seu.
-
Bandolers, perquè
utilitzen la violència per a sotmetre als més dèbils.
A l’AT hi ha
referències molt concretes, a aquests pastors que en comptes de cuidar les
ovelles s’aprofiten d’elles (Vg. Ez 34,2-5)
«les ovelles reconeixen
la seva veu» (Jn 10.3) Escoltar la veu del
Senyor i obeir-la és un concepte bíblic alliberador.
El pastor crida les
seves ovelles, una per una, pel seu nom, i les ovelles escolten la seva veu i
el segueixen; les duu al pasturatge, a la vida.
També Jesús, el bon
pastor, ens crida un a un perquè sortim de la institució que ens oprimeix i ens
dóna la capacitat de seguir-lo.
Jesús ens va al
davant. «Ell ha recorregut de punta a punta una trajectòria humana» com la
nostra i per això ens pot assenyalar el camí.
«Jo soc la porta» (Jn
10,7) No pensem en una porta que gira, sinó en l’obertura que dóna accés al
interior de la cleda. «La porta de les ovelles és el pastor que les
cuida». Si ell és la porta vol dir que
hem de passar per ell si volem anar contra la injustícia i assolir l’autèntica
salvació.
«Jo he vingut perquè
les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir» (Jn 10,10). La missió de Jesús
és exactament la contrària d’aquells a qui només els interessen els beneficis
que en poiden treure: la llet, la carn i la llana. «l’únic interès d’aquest Jesús/pastor
és el benestar de cada una de les “ovelles”, perquè arribin a assolir la
plenitud de les seves vides; la seva mateixa Vida».
Selecció i redacció:
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada