EL DEFENSOR*

Selecció del comentari a l’evangeli (Jn 14,15-21) escrit per Fray Marcos

*.- Veure original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

L'evangeli d’avui «És una teologia molt elaborada de la presència de Déu en les primeres comunitats».  

Joan vol que els Cristians de finals del s.I coneguin Jesús com el van conèixer els seus apòstols i seguidors. Aquest és un tret important per a nosaltres, cristians del s.XXI, que no hem conviscut amb el Jesús històric. Joan ens vol transmetre aquesta realitat: Jesús és viu, «i ens fa viure a nosaltres». Nosaltres ara el coneixem per la influència que rebem del seu Esperit, que és el mateix que el de Déu.

Jesús estableix una manera nova de relació dels cristians amb Déu, amb ell mateix i amb l’Esperit. Tres figures que constitueixen una realitat «indistingible».

La característica peculiar de l’Esperit és que actua des de dins de cada persona.

Jesús ens diu en aquest evangeli: «Si m'estimeu, guardareu els meus manaments, (Jn 14,15) Bàsicament es refereix al manament de l’amor: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat» (Jn 13,34). I això ens planteja un axioma: «Qui no estima els altres no pot estimar Jesús, ni pot estimar Déu».

Quan es parla de manaments no s’han de interpretar com a «normes externes» que s’han de complir obligatòriament, «sinó com invitació a la resposta de l'amor [...] que s'ha de manifestar en cada circumstància concreta».

Jesús se’n va però no ens vol deixar sols: diu: «jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre». (Jn 14,16). Aquí el defensor no és altre que el seu Esperit. És a dir, serà «el mateix Déu-Esperit qui acruarà des de dins de cadascú».   

Jesús enviarà un defensor «perquè es quedi amb vosaltres per sempre» (Jn 14-16); un defensor que «és l'Esperit de la veritat». (Jn 14,17), Una veritat que el món «de l’ordre injust» no pot entendre, però vosaltres sí, perquè conèixeu Jesús, que és «la veritat» (Jn 14,6)  

«Els deixebles ja tenen experiència de l'Esperit, però aquesta serà molt més gran quan estigui en ells com a principi dinàmic intern».

«El món ja no em veurà, però vosaltres sí [...], perquè jo visc, i vosaltres també viureu Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres». (Jn 14,19-20). 

«El món no em veurà i vosaltres sí». Aquí rau la clau per entendre la resurrecció. El món només és capaç de veure allò que és corporal. Però els seus seguidors «seran capaços de veure-ho d'una manera nova». 

«Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres» (Jn 14,20). 

El viure aquesta nova realitat és el que constitueix la plenitud de l'home.

Selecció i redacció: Salvador Sol