A l’evangeli d’aquest diumenge, llegim el discurs de
comiat, després del sopar, centrat en el Pare (se’l cita 25 vegades).
«Que els vostres cors
s'asserenin» (Jn 14,1). L’ambient que es
repira en aquell sopar és de inquietud, perquè Jesús els anuncia que se’n va: «jo me'n vaig al Pare» (Jn 14,12), Judes prepara la traïció, i Pere
no ho veu clar i acabarà negant-lo. Per això Jesús els invita a la calma. La clau del missatge és posar per sobre de tot la
confiança en el Pare.
Una vegada més, Joan posa en boca de Jesús les
reflexions pasquals de la seva comunitat, que experimenta la presència viva de
Jesús, a través de l’Esperit, que els fa confiar en el Pare. «Jo estic en el Pare i el Pare està en mi» (Jn 13,10). Això és; feu-nos confiança.
Confiar en Jesús i confiar en Déu és la mateixa cosa.
Aquesta és la raó per la qual no s’ha de
tenir por.
«A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots; si no n'hi
hagués, us podria dir que el vaig a preparar» (Jn 14,2). No es tracta d’un lloc físic, sinó de l’àmbit de l’amor de Déu.
Els dubtes de Tomás, (Vg Jn 14,5) són els nostres
dubtes. Però formulat com un recurs literari, ens està dient que Jesús és el
camí que ens porta a Déu; que aquesta és la meta de l’home, que cada home ha de
descobrir i realitzar.
També Felip necessita un aclariment: «Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més» (Jn 14,8). Felip no ha entès que Jesús és el projecta de Déu
per a l’home; que Déu només es fa visible a través de l’home. .
«Qui creu en mi, també farà les
obres que jo faig» (Jn 14,12). Però no es tracta de
fer miracles, sinó de manifestar l’amor a favor de l’home. Jesús comença l’obra
de Déu però no acaba en ell, sinó que segueix en cadascú de nosaltres.
Jesús vol que tinguem la seva mateixa experiència de
Déu. Tota la predicació de Jesús néix de l‘experiència i invita a l’experiència
com a plenitud d’humanitat.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada