URGEIX POSAR FI AL MASCLISME

Per: Jaume Rocabert

Hi ha qui diu que el patriarcat dels temps bíblics, ha acabat derivant en el masclisme actual. Difícil de creu, doncs el primer es podria entendre en aquell context, mentre que el segon i en l’actualitat, és inacceptable. Pel que fa al masclisme religiós, és cert que no mata però degrada a les dones. Es possible que pugui tenir el seu origen en el fet que el mot déu és masculí, o perquè durant el patriarcat, l’home tenia cura de la total responsabilitat familiar o perquè, ja molt posteriorment, s’havia mitificat la creença que només els homes podien assolir responsabilitats doctrinals i/o eclesials, doncs Jesús era home i els apòstols també ho eren, obviant que Maria Magdalena també fou una apòstol, això si, carregant-li –posteriorment-un grapat de desqualificacions, com la que era una dona pública. Sigui pel que sigui, estem en el segle XXI, i el masclisme és cada cop més virulent que mai, probablement per el progressiu alliberament de les dones que, cada cop més, son més independents i assoleixen llocs de treball fins no fa massa exclusiu pels homes, i cada cop més, també assoleixen llocs de responsabilitats, sovint però, amb retribucions més baixes. 

És evident que en el si de l’Església, la jerarquia ha discriminat de manera persistent i amb arguments sexistes, l’accés de les dones en qualsevol lloc de responsabilitat i molt menys a tenir accés al sacerdoci. Sacerdoci que podria significar-los-hi, l’accés a l’episcopat. Tot diametralment al reves en el si de la societat, on malgrat el masclisme malaltís i sovint criminal, les dones es van introduint, malgrat que sigui lentament, però de manera irreversible, com és el cas per exemple de les moltes que exerceixen de metgessa i que avui igualen quan no superen als homes. En el si de l’Església, on s’hauria de respectar més la igualtat entre homes i dones, això no es així. No es tant llunyana la imatge que va donar la volta al món en motiu de la solemne cerimònia de la consagració del temple de la Sagrada Família amb basílica, per part del papa Benet XVI. El temple era ple a vessar amb multitud de bisbes i capellans i entre tan clero, unes poques monges que se’ls va encarregar la feina de qualsevol minyona: netejar l’altar major, patètic!

En front d’aquesta negativa imatge, una de molt recent del papa Francesc que en motiu de la seva trobada amb la Comissió Teològica Internacional, formada per una trentena de teòlegs, només hi havia 5 teòlogues, cosa que va provocar que el papa els digues només al inici: “ja em perdonaran però aquí falten dones”. Posteriorment en el seu parlament els va dir: “L’Església és dona, hi ha que des masculinitzar-la”. Que el papa s’expressi amb aquesta rotunditat és un magnífic bon símptoma de que quelcom s’està capgirant en el si d’una Església anquilosada en el passat, però no per voluntat divina, sinó per voluntat d’una jerarquia que es nega categòricament a qualsevol canvi, ja sigui en els seus majestuosos ornaments, en la parafernàlia litúrgica actual i a renunciar, els cardenals, al poder que ostenten i ha deixar de ser anomenats “prínceps de l’Església”, la resultant és que els arbres no els deixa veure el bosc. No el veuen, perquè continuen llegint literalment els evangelis, sense aprofundir en el seu contingut teològic ni en el missatge de Jesús;  no es miren ni llegeixen els llibres de teologia actuals, no fos que tinguessin problemes de consciència. Potser llegeixen la de Sant Agustí i no els esmentats més contemporanis, donat que una bona majoria, posen en entredit el modus operandi eclesial, com en el seu dia, no tant llunya, ho va fer la teologia de l’alliberament. 

Cal esperar que aquesta actitud oberta del papa Francesc, sigui l’inici d’un nou paradigma per tal que definitivament veiem realitzats aquells esperançats desitjos d’obertura que va significar el Concili Vaticà II i s’apliqui amb total rigors el Regne de Déu i tot el que l’esmentat Regne comporta d’amor i de pau. Que l’Església, sigui realment el far que il·lumini, no per l’equivoca vinculació amb els poders mundans, sinó per la llum de l’evangeli i pel missatge de Jesús, a una societat embogida per un inhumà poder que destrueix la convivència, cas d’Ucraïna i de Gaza, com el dels deplorables Putin i Netanyahu. 

És hora doncs, que les diferents religions, que en altres temps, marcaven notablement moltes de les costums de la ciutadania, cosa que avui és molt difícil que ho puguin aconseguir, però si podrien intentar-ho, posant el seu gra de sorra per eradicar el maleit masclisme que tantes víctimes mortals està provocant. 

Girona, 14 de desembre del 2023