Hi va haver un Advent que «va canviar el curs de la història» (Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell) És un fet que ni els més agnòstics poden negar.
El bisbe d’Hipona, Agustí, per acabar amb l’enfrontament
entre els qui segueixen el Déu de Jesús, i els que fan l’opció pel déu del
diner --que no és altre cosa que hedonisme egoista--. va reflexionar i escriure
sobre la «Ciutat de Déu», que segons Verdaguer havia somniat David (Virolai).
En la ciutat de Déu (ciutat celestial) hi ha la veritat
espiritual, que va revelar Jesús
(=Regne de Déu), mentre que en la ciutat pagana, només hi ha decadència i pecat.
Agustí posa el dit a la nafra: els humans creats pel
bé, tenim tendència a orientar-nos al mal; l’eterna dicotomia entre el bé i el
mal.
El record de l’Advent ens posa altre vegada davant del
misteri, de l’encarnació de Déu, que molts celebren senzillament com una
tradició popular i altres com un fet transcendent; com una proposta d’esperança.
L’Advent ens duu a Nadal, i Nadal ens obra les portes
d’una ciutat en la que «els humils són exaltats» i es valora «la petitesa» dels
qui opten per ser servidors dels altres. Com diu Agustí: a la Ciutat de Déu «s’ascendeix
baixant».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada