Reflexions d'Advent XIV

 Avui,a tocar de Nadal, faig un repàs de les tretze reflexions d’Advent que he anat escrivint aquets dies.

 

I.- Vaig començar amb les paraules d’Ireneu de Lió:  «La glòria de Déu és l’home». Nadal és Déu que es fa home!

 

II.- Després Confuci em va orientar: «Aprèn a viure i sabràs morir bé».La vida i la mort estan en mans del Senyor: «Jo sóc la resurrecció i la vida». (Jn 11,25)

 

III.- Isaïes anunciava la vinguda de Déu: «Obriu en el desert un camí al Senyor» (Is 40,3) 

 

IV.- Joan presenta el que esperem: «Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món!» (Jn 1,29)

 

V.- El sí de Maria fa possible el pla de Déu!.  

 

VI.- Jesús és el gran protagonista de l’Advent. «Beneït el qui ve en nom del Senyor» (Mt 21,9) Ve a repetir-nos que Déu és Pare (Abbà). i ens estima!

 

VII.- Advent és promesa! Zacaries, «ple de l’Esperit Sant» va dir profèticament: «Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel: Ha visitat el seu poble i l’ha redimit» (Lc 1,67-68)

 

VIII.- Hi va haver un Advent que «va canviar el curs de la història» (Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell). És un fet que ni els més agnòstics poden negar.

 

IX.- El color litúrgic de l’Advent és el morat, que: «expressa la dimensió de penitència, de sacrifici i d’entrenament»

 

X.- Advent és temps de reflexió, de trobar-nos a nosaltres mateixos.

 

XI.- L’Advent ens duu motius d’alegria. Ho deia Pau als Cristians de Filips: «Germans, viviu sempre contents». «El Senyor és a prop». I, «Quien a Dios tiene, nada le falta» (Sta, Teresa)

 

XII.- El nostre Advent ens fa esperar aquell que: «és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes». (Jn 1,9)

 

XIII.- L’Advent és el camí que ens duu a la llum. Joan, en el pròleg del seu evangeli, estableix aquesta cronologia: «primer va ser la Paraula» I, en la Paraula (=Jesús), «hi havia la vida», i «la vida era la llum dels homes» (Jn 1,1-4)

 

M0LT B0N  NADAL!