L’Advent ens duu motius d’alegria. Ho deia Pau als Cristians de Filips: «Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents». Quin és el motiu?, el mateix Pau en ho diu: «El Senyor és a prop». I santa Teresa ho afirma: «Quien a Dios tiene, nada le falta».
És veritat que «vivim
moments d’una gran tribulació», com va dir en una homilía el rector de la parròquia
de sant Indefos de Barcelona. Probablement semblants amb els que van haver de viure Pau
i Teresa. Avui tenim: «immigrants,
refugiats, persones als CIE’s de casa nostra, famílies que han perdut la salut,
la vida o l’economia per la pandèmia, presos injustament empresonats en
societats que es volen dir avançades i que només ho són sobre el
paper... » (Sermó citat)
Sembla,
doncs, una contradicció, demanar que estiguem contents, quan veiem al nostra
voltant tants motius d’angoixa i sofriment.
Però,
malgrat que tot ens sembli un contrasentit, la santa d’Àvila apel·la a la mística
de creure nalgrat no entendre, i recomana: «Nada te turbe, nada te espante, todo se
pasa, Dios no se muda». La paciencia todo alcanza».
També Pau, adreçamt-se als corientis,
insisteix, dient-los-hi com als de Filips: «germans,
estigueu contents, refermeu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments,
viviu en pau, i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres» (2Co
13,11)
És
a dir; «Malgrat tot –com es deia en l’homilia citada--, la recompensa és gran».
Al·leluia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada