Joan Baptista és un personatge clau de l’Advent. Ell fa present a aquell que esperem: «Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món!» (Jn 1,29)
La paraula anyell és molt important
pel poble d’Israel. En les Escriptures hi ha 94 coincidències.
L’anyell és un animal dòcil que s’oferia
com ofrena a Déu per a manifestar-li gratitud o demanar-li perdó. La primera
referència la tenim en Isaac que pregunta al seu pare Abraham: «Tenim el foc i
la llenya per a l'holocaust; però, i l’anyell, on és?» (Gn 22,7)
L’anyell és el senyal preferent per a
l’inici de l’Èxode: «Parleu a tota la comunitat d'Israel. Digueu-los: "El
dia deu d'aquest mes preneu un anyell...”». (Ex 12,3) I s’oferia en sacrifici
de purificació després d’un infantament: «Quan es compleixin els dies de la seva
purificació per l'infantament del fill o de la filla, anirà a trobar el
sacerdot a l'entrada de la tenda del trobament, portant un anyell». (Lv
12,6)
També l’anyell era sacrificat el primer
dia dels Àzims, per a celebrar la pasqua: l’anyell pasqual (vg Mc 14,12)
Jesús pren aquesta figura de l’anyell,
incrustada en la fe dels israelites, per a oferir-se al Pare en termes d’expiació:
Ell és «el qui treu el pecat del món!»
L’Advent ha de servir per a recordar-nos
que aquell que esperem ja ha vingut: «Crist, és el nostre anyell pasqual, i ja
ha estat immolat» (vg 1Co 5,7)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada