L’escrit d’ahir pretenia ser una reflexió sobre l’Advent com el camí que ens duu a la llum. Avui hi torno. Perquè la vida humana no és possible sense llum. Per aixó Déu digué, al principi de la Creació: «Que existeixi la llum» (Ge 1,3). I Joan, en el pròleg del seu evangeli –que és un evangeli de llum--, estableix aquesta cronologia: «primer va ser la Paraula» --encarnada en Jesús--, «i en ell hi havia la vida», i «la vida era la llum dels homes» (Jn 1,1-4)
La
vida i la llum están associades dialecticament: «donar a llum» és una expressió
habitual que ve d’antic. En les Escriptures ja hi trobem descripcions com
aquesta: «Raquel va quedar embarassada i va donar a llum un fill» (Ge
30,23.BCI)
Avui,
en ple solstici d’hivern, els nostres carrers i places s’omplen de llum per a
donar ambient a les festes. Tot i tenir una intencionalitat comercial, no es
pot negar que no sigui una metáfora de Nadal: perquè Nadal és llum.
Nadal,
és la commemoració, com ha dit algún teòleg, d’aquell fet prodigiós en que el
cel i la terra s’uneixen: «Déu s’huamnitza perquè l’home es pugui divinitzar».
Segons González Faus: «Jesús és el rostre humà de Déu». I, per Leonardo Boff, «un
home tant humà –referint-se a Jesús.., només pot ser Déu».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada