CANVIS LITÚRGICS A FER

Per Antoni Ferret

Amb les persones que hagin llegit el meu llibre «La Bíblia ben explicada», hauríem de pensar quins canvis cal que fem, en la nostra vida.

Per a molts, potser no caldrà fer-ne gaires, o cap, perquè ja els tenim fets de fa temps. Benaurat aquest cas. Però tots sabem que no és el cas general. Ni, sobretot, el de la «direcció».

El canvi fonamental, si és el cas, seria donar gran prioritat a l'ajuda a les persones necessitades, però amb l'aclariment que cal també una ajuda sobretot pública, exigida si cal, i dirigida a l'objectiu estratègic que, si és possible (i en un país desenvolupat avui ho és, possible, si no hi ha un robatori institucionalitzat), de persones necessitades, no n'hi hagi cap!!  Tan aviat com es pugui. Però no sols com un objectiu polític, que ho ha de ser, que ha de ser l'objectiu polític número 1, sinó com l'OBJECTIU del nostre cristianisme. Comprenem que, ni en temps dels profetes ni en temps de Crist, amb l'economia primària d'aleshores, no hauria sigut possible plantejar aquest objectiu, ni tampoc avui ho és, encara, a molts països del Sud, que hauran d'esperar. Però als nostres, posem als europeus i alguns americans, sí que és possible, i si no és així, és per la raó fonamental que hi ha tota una estructura de robatori organitzada i protegida.

Això ho hauríem de repetir sempre que n'hi hagués oportunitat. Però avui, en aquest article, voldria exposar alguns canvis de molta menys importància, però també necessaris.

Canvis en detalls i aspectes de la litúrgia, sobretot la de les grans festes, com Nadal i Pasqua.  Perquè, si sabem i pensem que no hi va haver ni sortida d'Egipte, ni naixement a Betlem, ni naixement miraculós, per exemple, hi ha aspectes de les festes esmentades que no s'haurien de celebrar.

No obstant això, alguns d'aquests detalls són tan poètics, festius, infantils alguns, que es podrien deixar i continuar-los celebrant a tall d'elements simbòlics. Sempre que tots els fidels sàpiguen que no són històrics, sinó decoratius.

Així, em pronuncio perquè, en la litúrgia de Nadal, no es faci menció ni de Betlem, ni de la cova, ni de la fugida a Egipte, ni del Messies, ni, sobretot, de la virginitat de Maria (excepte en la lectura dels textos bíblics, que això no es pot canviar). Però en canvi, no em semblaria pas malament que es continués parlant d'àngels, pastors i Reis.

Ni en la litúrgia de Pasqua s'hauria de parlar (excepte la lectura bíblica corresponent) ni d'Egipte, ni de les plagues, ni del pas pel Mar Roig, ni de la travessia del desert, ni de la trobada del Sinaí, ni de la conquesta de Canaan. Però sí, és clar, de la Llei, fins i tot amb un to espectacular, encara que no sigui cert.