dimecres, 25 de desembre del 2019

VIURE EL NADAL

Selecció del comentari de l’evangeli de Nadal (Jn 1, 1-18) escrit per Fray Marcos

En l’evangeli d’aquesta nit hi trobem un relat mítico-simbòlic del naixement de Jesús; ara estem davant d’un relat metafísic. És quasi impossible descobrir que ambdós relats es refereixen a la mateixa realitat. Però en els dos hi ha el relat del misteri de l’encarnació. Són dues maneres de dir-nos què és Déu i com actua. I, què és Jesús, i com ens salva.
En relació a Jesús, celebrem un fet històric, que va succeir en un lloc i en un moment determinats. Jesús és una realitat històrica, i podem referir-nos al seu temps i tractar d’imaginar, avui, com va succeir.
Però en referència a Déu, no ens trobem davant d’un succés, sinó davant d’una realitat transcendent que sempre és present. Déu s’està encarnant sempre. Per tant, és un fet que no hem de celebrar com un esdeveniment, sinó que s’ha de viure com una realitat actual. Com Maria, jo he de donar a llum la divinitat que porto dins.
Els cristians no hem estat capaços d’harmonitzar la transcendència i la immanència en Déu. En la nostra estructura mental cartesiana, no és possible concebre una realitat que sigui, a la vegada, immanent i transcendent. És per això que el nostre llenguatge sobre Déu sempre és ambigu. Déu està més enllà de tota realitat, però, a la vegada, sempre s’està encarnant.
En Jesús aquesta encarnació es manifestà absolutament. D’aquesta manera ens va obrir el camí per a que nosaltres també la puguem viure: «Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu».(Jn 1,12)
Mai podrem arribar a entendre aquesta realitat per via del coneixement. Cal arribar-hi vivint-la. Acabem de llegir dues línies que són la clau per entendre l’evangeli de Joan, que ens diu: «Al principi existia el qui és la Paraula». (Jn 1,1) I les paraules clau del relat són: «En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes». (Jn 1.4). Sense entendre això, hem caigut en intel·lectualismes i en la dogmàtica.  
Hem volgut entendre a Jesús, com si fos portador d’un coneixement que ens duu a la salvació. Però no és la llum la que en va dur a la Vida, sinó a l’inrevés. És la Vida la que ens durà a la comprensió i a la llum.
Selecció i redacció: Salvador Sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada