Joan, des de la presó, envia els seus deixebles a preguntar a Jesús:
«Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un
altre?».
La
pregunta és desconcertant.
Joan
havia reconegut Jesús veient que l’Esperit es posava sobre d’ell, i havia
escoltat la veu que el reconeixia com el Fill estimat.
Però
ara dubta, i fa preguntar a Jesús si és ell el que esperen...
Mateo vol
deixar clares les «obres messiàniques de Jesús» i en fa una ressenya: :« 5 els cecs hi veuen , els coixos caminen,
etc»,
Ja
sabem que els evangelis no són cròniques de successos, tot i que fan referència
a successos, però la intenció és la de plantejar i resoldre problemes teològics.
Cal
tenir present que pels primers cristians, que eren tots jueus, havia de
resultat difícil entendre que Jesús fos el messies esperat. El seu missatge i
la seva manera de comportar-se no tenien res a veure amb la idea que ells
tenien del Messies.
L’evangeli
parla del Baptista com a contrast amb la figura, tant diferent, de Jesús. Vol intentar
que tothom s’adoni del que significa Jesús, per aquella religiositat anquilosada
i materialista en que vivien els jueus d’aquell temps.
No
oblidem que la Bíblia respon a una cultura oriental en la que les veritats es
comuniquen a través de relats. Explicant una història, se li diu a un interlocutor
allò que se li vol comunicar. Això presenta sèries dificultats per la
mentalitat del nostre temps.
La
pregunta de Joan és molt concreta:
«Ets tú el que ha de venir o n’hem d’esperar un altre».
Jesús
simplement els diu: «Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: ...» No
els hi diu que la seva missió és la de curar els invàlids. El que fa Jesús és
parlar com parlava Isaïes i deixar que Joan associï aquells fets amb els temps
messiànics.
Quin
sentit té que els cecs i vegin o que els sords i sentin... quan arribi el
messies?
Són
imatges de la marginació més radical que afecta moltíssim als éssers humans. El
text ens diu que l’arribada del Regne tindrà conseqüències per a tothom, però
sobretot pels més desafavorits. Per aquells que han perdut tota esperança. En
definitiva, vol dir que el qui s’aculli
al Regne, sortirà de la dinàmica de l’opressió per entrar en la de l’amor.
«Als pobres se’ls anuncia la bona notícia».
La bona
notícia és que Déu és Abba, per a tothom. És la notícia de que la salvació ens
ve de Déu i ja se’ns ha concedit a tots.
La
noticia de que no són els savis i entesos els qui descobriran aquest Déu, sinó els
senzills.
La notícia
de que no són els que tenen el poder, civil o religiós els que estan més a prop
de Déu, sinó els que pateixen per culpa d’aquest poder.
La
noticia de que no són els «bons» els qui trobaran Déu de cara, sinó les
prostitutes i els pecadors.
«6 I feliç aquell qui no em rebutjarà!».
Ni Joan,
ni els rabins, ni els sacerdots, ni els apòstols estaven capacitats per entendre
a Jesús. La seva figura no s’ajustava al que ells esperaven del Messies. Jesús trenca
tots els motlles, desbarata totes les expectatives.
La seva
actitud de no-violència, ni de defensa contra els enemics, de no destruir l’adversari,
escandalitzava a tots, inclús a Pere. No ve ni tant sols a imposar «justícia»
sinó que fins i tot accepta la injustícia en la seva pròpia carn.
El Regne
no el fan present ni els cecs ni els sords o coixos curats, sinó aquells que es
preocupen d’ells Només allò que es fa en benefici dels demés fa present el
Regne de Déu.
Selecció
i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada