L’ANUNCIACIÓ A JOSEP

Selecció del comentari de l’evangeli (Mt 1,18-24) escrit per Fray Marcos (Fe adulta).  

Estem en el centre del misteri de l’Encarnació.

La clau de tot plegat ens la dóna Pau: «Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei  (Ga 4,4); de la nissaga de David. É a dir, que:

-      Essent com era de «condició divina» (Fl 2,6),

-      va néixer, segons la carn,

-      constituït, segons l’Esperit, en Fill de Déu:

Nascut segons la carn i constituït segons l’Esperit: perquè, com va dir Jesús a Nicodem: «De la carn en neix carn, de l'Esperit en neix esperit» (Jn 3,6)

Pau considera normal la procedència de la humanitat de Jesús, però deixa molt clar

Que el que és important és el que hi ha en ell de diví; i això, és el que ha nascut de l’Esperit.

És important destacar que Marc, el primer evangelista, no va escriure res sobre la infància de Jesús. Tampoc Joan que va escriure l’últim n’explica res d’aquest naixement. També cal observar que els relats de Mateu i Lluc són força diferents entre si, en la descripció del fet, tot i que coincideixen en el que és essencial. Déu envià Jesús al món; «per a rescatar els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills» (Ga 4,5). 

Sembla, per tant, que tots els evangelis coincideixen en destacar la vida de Jesús, a partir del seu baptisme per obra de Joan en el Jordà; el que interessa és la vida pública de Jesús. Sobretot,la seva mort-resurrecció. Abans d’això, per a Marc i Joan, no va passar res d’extraordinari.

Els coneixements que avui tenim, ens fan pensar que la infància de Jesús fou d’allò més normal. Ningú podia endevinar el que després es manifestaria en la seva vida i amb la seva mort.

Només després de l’experiència pasqual, es va intentar explicar qui era Jesús, més enllà de la seva figura humana. La manera com es va explicar el naixement de Jesús seguia la lògica de les creences d’aquells temps. Però nosaltres, en una cultura molt diferent, no hem entès la intencionalitat del relat i ens hem quedat amb l’anècdota en comptes d’aprofundir en el que se’ns vol transmetre.

Amb aquests comentaris no pretenem devaluar els evangelis, sinó coneixer el que signifiquen per l’home d’avui. I el que se’ns oculta.

L’evangeli avui ens parla dels dubtes de Josep en conèixer l’anunci que l’àngel li ha fet a la seva esposa. S’ha donat molta importància a l’anomenada Anunciació a Maria, però no es parla gaire (o mai) de l’anunciació a Josep: «Josep, fill de David –li anuncia l’àngel--, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant» (Lc 1,20)

La importància de Josep és que serà ell qui li posarà nom al que ha de néixer de la seva dona: «Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». (Mt 1,21)

L’àngel es dirigeix a Josep i l’anomena «Fill de David», en clara referència a la seva pertinença al poble jueu. Josep serà, doncs, l’encarregat de legitimar la transició de l’Antic al Nou Testament. Posar nom en l’AT., significava,resumir el que arribaria a ser aquella persona, dotar-la de identitat. I aquest que naixerà tindrà un nom: Jesús, que vol dir «Déu que salva». I, aquest nom li posarà Josep, i a la vegada li permetrà entrar a formar part de la nissaga de David.

Selecció i redacció: Salvador Sol