(Mai explicats, mai coneguts)
Levític, cap 19
No explotis el
teu proïsme ni li prenguis allò que és seu. No retinguis fins l'endemà la paga
del jornaler. [Aquesta disposició era motivada pel fet que, de vegades, era
possible, i potser més o menys freqüent, que el jornaler necessités la paga per
assegurar el sopar d'aquell mateix dia, que, potser, de vegades, era el seu
únic menjar del dia. Així, aquesta possibilitat "engendrava" un, com
si diguéssim, "dret preventiu", per si de cas.]
En els judicis,
no donis sentències injustes. No siguis parcial a favor dels pobres ni
afalaguis els poderosos. Fes justícia a tothom.
Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat
vostre, en el vostre país, no l'exploteu. Al contrari, considereu-lo com un
nadiu, com un de vosaltres. Estima'l com a tu mateix, que també vosaltres vau
ser immigrants en el país d'Egipte.
Levític, cap 25
Aquest any [cada
50 anys] serà l'any del Jubileu: els qui havien venut el patrimoni, el
recobraran, i els qui s'havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan.
Les terres no es
poden vendre definitivament, perquè tot el país és meu, i per a mi vosaltres no
sou més que uns usuaris. Per això, de totes les terres del vostre patrimoni, en
mantindreu el dret de rescat. Si un dels teus germans israelites cau en la
misèria i ven part de les terres que formen el seu patrimoni, el seu parent més
pròxim té dret a rescatar allò que l'altre ha venut.
Si un dels teus
germans israelites cau en la misèria i veus que no es pot mantenir,
assisteix-lo perquè pugui continuar vivint al teu costat. Fes-ho també amb un
immigrant o un foraster.
Èxode, cap 22
No explotis ni oprimeixis l'immigrant, que també
vosaltres vau ser immigrants al país d'Egipte. No maltractis cap viuda ni cap
orfe: si els maltractes i clamen a mi, jo escoltaré el seu clam i, encès
d'indignació, et faré morir a la guerra.
Deuteronomio, cap 15
Cada siete años, condonad las deudas
de todo el mundo...
No tiene que haber pobres entre los
tuyos, puesto que el Señor, tu Dios, te bendecirá abundosamente en el país que
te da en herencia...
Cuando en una de las ciudades que el
Señor, tu Dios, te da, haya un pobre
entre tus hermanos, no endurezcas el corazón, no cierres la mano a tu hermano
pobre. Ábrele la mano y préstale generosamente...
Si se te
vende como esclavo un hermano hebreo, hombre o mujer, te servirá durante seis
años, pero al séptimo déjalo libre. Cuando le des la libertad, no lo despidas
con las manos vacías. Provéelo generosamente, dale algo de aquello con que el
Señor, tu Dios, te habrá bendecido: ovejas y cabras, grano y vino.
Deuteronomio, cap 23
No devuelvas un esclavo a su amo si ha huido y
se ha refugiado cerca de ti. Vivirá en tu país...
Cuando hagas
un préstamo de dinero, alimentos o cualquier otra cosa a un hermano tuyo
israelita, no le exijas interés. Podrás exigir intereses a un extranjero, pero
no a un hermano tuyo.
Deuteronomio, cap 24
No explotes un jornalero pobre y
necesitado, tanto si es un hermano tuyo israelita como si es un inmigrante que
vive en una ciudad de tu país. Págale el jornal aquel mismo día; que no se le
ponga el sol sin haber cobrado...
No violes el
derecho de un inmigrante huérfano. No tomes como prenda el vestido de una
viuda... [Huérfanos, viudas e inmigrantes eran personas que se consideraba que
tenían que ser especialmente protegidas. Si se trataba de un huérfano que,
además, era inmigrante, doblemente.]
Deuteronomio, cap 26
Cada tres años, será el año del
diezmo. Entonces separa la décima parte de tus cosechas y ponla a disposición
de los levitas, de los inmigrantes, de los huérfanos y de las viudas, para que
puedan comer...
Comentari
Aquests textos
són dels “legisladors”, o persones que van formar part de l’“equip redactor”
que va actuar en la cort del rei Josies, entre 630 i 620 aC, i que va redactar,
col·lectivament, els primers llibres de la Bíblia. Van demostrar sensibilitat
social, però també, en l’aspecte penal, van dictar penes terribles per a les faltes
més greus (morir apedregat, en els casos més greus). D’una manera general,
depenien, és clar, de Jahvè, però, d’una manera més directa, depenien del rei.
I Josies era un rei piadós i religiós, però era un rei.
A l’altre extrem,
hi havia els profetes, persones totalment independents, únicament sotmeses a
Jahvè. Davant la idolatria i les injustícies, criticaven, clamaven, fins i tot
amenaçaven, de vegades als mateixos reis, però no podien legalment imposar res
a ningú, perquè no tenien cap poder civil.
En aquesta època (i en totes!) hi havia una certa tensió
entre legisladors i profetes, a causa de les diferents responsabilitats de cada
un. I, alguna que altra vegada, arriben a dir coses del tot contradictòries.
Antoni Ferret (per la selecció dels textos, les notes i
el comentari). Octubre de 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada