ateu ens
presenta Jesús com un nou Moisès, que salvarà definitivament el seu poble. I, a
més a més, segueix donant un relleu destacat a Josep, fent que prengui decisions
a favor de la família i seguint la voluntat de Déu.
La
litúrgia ens proposa la família de Natzaret, malgrat la poca cosa que sabem d’ella,
com un punt de reflexió, tot i que el model de família d’aquella època no té
res a veure amb el d’avui.
El
model de família del temps de Jesús, era el patriarcal. La família molecular d’avui,
en aquell temps, era completament inviable.
Quan
l’evangeli ens diu que Josep va rebre Maria a casa seva, no vol dir que formessin
una nova família, sinó que Maria va deixar de pertànyer a la família del seu pare
per tal de integrar-se a la família de Josep.
El
valor suprem de la família patriarcal, era l’honor. En l’honorabilitat se
sustentaven les relacions socials, econòmiques i religioses. Si una persona no
pertanyia a un clan respectat, no era ningú. Per tant, el primer que havia de
fer cada membre, era mantenir i augmentar la honorabilitat familiar.
Això
explica perqué se’ns diu que la seva mare i germans anaren a trobar Jesús
perquè creien que s’havia trastocat, i evitar així el deshonor de la família.
La
primera revisió que avui podem fer d¡aquell model de família és suprimir el
concepte de «sagrada». Cap institució és santa, ni molt menys sagrada.
Les
institucions són imprescindibles pel desenvolupament de la persona humana. Però com tot instrument, no
pot ser ni bo ni dolent per si mateix. Això sempre depèn de l’us que se’n faci.
La
família també pot ser utilitzada per a oprimir i sotmetre a altres éssers humans.
La família ha d’estar sempre al servei de la persona, i no a l’inrevés.
En
els evangelis no hi ha cap model de família, especial. Molts anys després es va
adoptar el model romà, que tenia moltes avantatges en relació al model jueu,
sobretot des del punt de vista legal. Aquesta nova relació familiar va ser
adoptat pel cristianisme com a model avançat, sense criticar-ne els defectes
que també tenia.
Per
exemple:
1º.-
La família signava un contracte matrimonial, d’acord a les seves conveniències,
sense tenir en compta l’estimació dels contraents.
2º.-
La dona quedava anul·lada com a subjecta de drets jurídics.
3º.-
La finalitat del matrimoni eren els fills. Avui encara queden seqüeles d’aquest
model de família, i altres problemes afegits, que l’Església hauria de fer els
possibles per superar.
Alguns
d’ells són aquests:
-
La indissolubilitat. La vida conjugal s’ha
allargat moltíssim i és natural que sorgeixin problemes. L’estadística ens diu
que al voltant del 50% de matrimonis se separen. Això ens ha de fer
reflexionar.
-
L’homosexualitat. No se soluciona res dient
que l’homosexualitat és pecat i excloure dels sagraments a una gran quantitat
de persones.
En
canvi, s’hauria de potenciar la maduresa humana dels que volen contraure
matrimoni i vincular-lo únicament en l’amor.
Com
a cristians, tenim l’obligació de fer una autocrítica seriosa sobre el model de
família que proposem. Jesús no va valorar cap model en especial, sinó que ho basar
tot en l’actitud. Jesús no va predicar sobre institucions, sinó sobre les actituds
que han de desenvolupar els éssers humans per seguir la voluntat de Déu. Per
tant, qualsevol tipus de institució que potenciï i afavoreixi una actitud plenament
humana, és vàlida i és cristiana.
Si
tenim en compta que tot progrés verdaderament humà és conseqüència de les
relacions amb els demés, descobrirem el verdader valor de la família.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada