(Mt
2,1-12 ) de la festivitat de Reisu.
Escrit original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
«La
manifestació de Déu (Epifania) ha de ser universal». Les manifestacions de Déu
són sempre «a través dels sers creats, per tal que tots els humans descobreixin
el que són» i com «ho viuen».
En l’evangeli
d’avui trobem l’exemple de que és «inútil la predicació si el poble no
descobreix la veritat del missatge». Avui, «La immensa majoria dels fidels segueixen
pensant que això dels mags és una història real».
Perquè
no s’ha dit que en realitat se’ls està explicant una «narració fantàstica?». Que
en realitat s’ha copiat d’altres «cultures que també parlen d’una estrella que
anuncia el naixement d’un personatge important» D’algú que ja ha nascut amb una
naturalesa «sobrehumana».
Cal
deixar «ben clar», que quan «Jesús va néixer no va passar res fora del normal».
En realitat no en sabem res. Però, com tots els relats de la infància de Jesús,
«amb elements emmanllevats de cultures de l’entorn», serveixen per a situar l’extraordinària
importància que va representar la seva vida».
Sembla
que Mateu «vol deixar clar que els jueus el rebutgen Jesús, vist a «partir de
la seva passió i mort, mentre que els de fora el busquen i l’accepten pel que
és i pel que significa». L’evangelista «ens està advertint de la crida adreçada
a tots els homes i dones a creure en Jesús, el Crist».
«Però des
d’un punt de vista teològic, és rellevant que el signe de la presència de Déu s’aturi
en el lloc on hi ha Jesús: ens està recordant que qui busca de veritat, Déu
mateix el guia perquè acabi trobant-lo».
La «intervenció
de Déu per mitjà de l’estrella [...]. i «la derrota d’Herodes» ens parlen de
les dificultats de «la comunitat de Mateu», perseguida pels «jueus», però amb
la convicció de que «Déu està amb ells i els conduirà a la victòria».
Mateu
també vol que ens adonem, que els mags deixen les seves seguretats per anar a l’encontre
de Déu. Contràriament, «Els lletrats que ho saben tot sobre el Messies [...] instal·lats
en els seus privilegis religiosos i socials» no busquen Déu, «Estan molt a gust
amb els seus coneixements i llibres». Els mags (pagans) «adoren el Nen, els jueus
(amb Herodes al capdavant) intenten matar-lo, incapaços de reconèixer-lo».
Els
cristians hem de ser epifania. Hem de «deixar-nos il·luminar per la nostra estrella, però també per a ser
guia dels altres». Fer-los-hi «veure amb la nostra actitud la bondat de Déu». «Sempre
que sortim de nosaltres mateixos i anem en ajuda dels demés» som epifania de
Déu.
Els
cristians «no som guardians de la veritat, sinó companys de recerca».
Amb
aquesta celebració estem reconeixent que no tenim Déu en exclusiva. «El regne
de Déu és molt més extens que els contorns limitats d’una Església. L’amor, la
entrega, la capacitat de sortir de nosaltres mateixos i anar en ajut de l’altre,
són possibilitats universals i abasten a tothom».
«On hi
hagi algú que cregui en la humanitat, estimant als altres, allà s’està
manifestant el Déu de Crist». «Avui no ens podem obrir als gentils, com ho va
fer Pau, per a convertir-los a la nostre religió, considerant que és la única
verdadera. El que l’Església ha de fer és potenciar el que hi ha de cristià en
cada home-dona, encara que no coneguin a
Jesús».
Selecció
i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada