EN NOM DE DÉU NO ES POT OPRIMIR.

Selecció del comentari a l’evangelsi (Lc 4,14-21)

 En l’evangeli de Lluc, «Jesús inicia la vida pública amb el relat de la predicació a la sinagoga del seu poble, com tenia per costum»,

Jesús llegeix el text d’Isaïes,  en el que «s’anuncia la bona nova que esperaven els jueus». Però malgrat s’anunciï la «bona notícia al jueus és per a tots el oprimits; si no és per a tots no és evangeli».

Jesús aturà en el paràgraf que diu: Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar (Lc 4,21) Però la profecia parla «de la venjant-se de Déu» que Jesús no llegeix, tot i que «estava prohibit afegir o treure un sol verset del text», amb el que ja manifesta «el seu tarannà». Els que l’escoltaven sabien el text de memòria i es van adonar de l’omissió, i es preguntaren: «No és el fill de Josep, aquest?» (Lc 4,22), Com s’atreveix a modificar un text de la Torà, el més sagrat del judaisme d’aquell temps?.

Per començar a entendre aquest comportament cal deixar clar que «el mateix Esperit que va inspirar els profetes és el que ungeix Jesús per a corregir i anar més enllà de les profecies». Jesús treu el caràcter d’«absolut que els rabins donaven» a la Torà. Per Jesús, l’home i la dona han d’estar sempre oberts als «signes dels temps» «Jesús, aplicant-se a sí mateix el text d’Isaïes, està declarant la seva condició d’«Ungit». I, aquesta «pretensió provoca la reacció dels seus veïns, que saben de la seva vida i de qui és fill». I per això no l’accepten. Igual com passa en altres parts dels evangelis. Conèixer la humanitat de Jesús representa un «obstacle perquè la gent accepti el que representa». L’Escriptura parla del futur messiànic i Jesús parla dels fets del present: «Avui es compleix...». Ja no hem d’esperar més: «Déu ja ens ha donat tot el que havia promès».  

Jesús és una «bona notícia» per a tots aquells que no estan estenallats pels que consideren que hi ha veritats absolutes. La bona notícia és l’alliberament dels que viuen sotmesos a qualsevol tipus d’esclavitud material o espiritual, externes i internes.

Hem de tenir molt clar que l’alliberament arriba per a tothom,. Que «un Déu o una religió excloents són pura idolatria». L’exemple més clar el tenim en els deixebles del Baptista, «quan pregunten a Jesús si és ell el que havia de venir». Jesús no els diu ni sí ni no. La seva resposta és: «Digueu a Joan el que heu vist...».

L’home, la dona han de «ser lliures seguint l’impuls de l’Esperit. Perquè l’Esperit no és sinó Déu que tenim al fons del nostre ésser. Tot el demés és accidental, transitori i caduc». «La única predicació de Jesús és l’amor». Ell és l’Ungit que ve a salvar-nos a tots, sense excloure ningú.