Escrit
original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Joan
va escriure el seu evangeli «ple de simbolismes» que relacionen Jesús amb l’AT.
En l’evangeli d’avui en tenim el millor exemple. Un evangeli «que si el volem
entendre literalment, ens adonarem de
moltes incoherències»..Per exemple: Trobem un cap de servidors (majordom) «que
no ha previst el vi necessari per la boda». Una dona invitada, la mare de Jesús
la que s’adona que s’ha acabat el vi, i «no ho comunica al responsable sinó al
seu fill». Un fill que, carregat de raó li diu: «Dona (no
mare; donant-li el mateix tractament que la samaritana i a la Magdalena), i jo
què hi tinc a veure?» (Jn 2,4). No obstant la resposta, «La mare diu als
servidors: --Feu tot el que ell us digui». (Jn 2,5). Una dona, simple invitada
en unes noces, donant ordres «per solucionar un problema aliè», quan Jesús ja
li ha dit: «Encara no ha arribat la meva hora», en referència a «L’"hora"
de la glorificació de Jesús a la creu».
En la narració de Joan (l’únic evangelista que
l’escriu) les incongruències continuen. Tanmateix, està descrita de forma
excel·lent. Però només en allò que en podríem dir “mis en scène”, i passant per
sobre d’allò que en diem el «miracle» de la conversió de l’aigua en vi, que no
sabem quan es produeix. Només sabem que Jesús els diu: «Ompliu d'aigua aquestes
piques [...], traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». (Jn 2,7-8)
Una explicació plausible podria ser, que «des del profeta
Osees, les noces són el signe de l’aliança de Déu amb el seu poble». «La boda [...]
amb el banquet simbolitzen el temps messiànic».
I, «el vi com l’element inseparable de la festa».
Per altra banda, «María (mare de Jesús que neix en
compliment de les promeses.) que representa la fidelitat d’Israel en l’espera
del Messies.
El «missatge»
d’aquesta narració tant plena de simbolismes ens ve a dir que «les pràctiques
de purificació» (Jn 2,6) i Jesús «manifesta la seva glòria» (Jn 2,11)
servint-nos «ara el millor vi» (Jn 2,10).
El «vi»
novell «sense escanejar», És el vi nou de la vida nova, que tots podrem assaborir
en el banquet nupcial entre Déu i els homes i dones que hi participin.
La matàfora joànica ens planteja
que Jesús transforma «les pràctiques [externes] de purificació usuals entre els
jueus» (Jn 2,6), per la «descoberta de [l’únic] Déu que portem dins».
Selecció
i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada