Selecció del comentari a l’evangelsi (Lc 3,15-16 / 21-22)
CONTEXT
El baptisme de Jesús (la teofania)
potser no va ser un fet puntual, però en tot cas ens indica que Jesús, en el
temps en que va viure. «va anar descobrint el sentit de la vida i la missió que
el Pare li confiava».
De l’activitat de Joan al Jordà només
en sabem el que en diuen els evangelis, Però el fet que ho destaquin els quatre
«vol dir que té moltes posibilitats de ser nun fet històric. És més, podria ser
el primer fet històric que tenim de la vida de Jesús». El punt fort d’aquest evangeli
és que ens cal «tornar a néixer de l’aigua i l’esperit». Perquè «a Déu no el
trobarem ni en la materia ni els fets biològics [...]. A Déu el tenim dintre
nostre, en el fons del nostre ésser. I, és aquí, on l’hem de descobrir».
EXPLICACIÓ
Lluc, en el seu relat, «dóna
importàmcia als símbols: el cel obert, l’Esperit que baixa, la veu del Pare...
perquè són imatges que en l’AT feien referència al Messies.
L’important, més que el lloc i el
moment «és la teofania que Jesús va sentir al llarg bde la seva vida». Per aixó
en l’evangeli de Joan «no es parla del baptisme, que es dóna per suposat [...],
sinó de la presència de l’Esperit en Jesús, com a cosa important».
L’Esperit està present sempre en la vida
de Jesús. Sense apartar-nos de l’evangeli de Lluc, trobem les entrades següents:
«L’Esperit va baixar sobre [Jesús] en forma corporal com un colom». (Lc 3,22) «Jesús
sortí del Jordà ple de l’Esperit» (Lc 4,1) «Jesús tornà a Galilea ple de la força
de l’Esperit» (Lc 414) «L’Esperit del Senyor està sobre meu –diu Jesús- perqué ell
m’ha ungit». (Lc 4.18)
No obstant, cal «tenir present que Lluc
parla de l’experiència de Jesús com a ésser
humà, no pas com la segona persona de la Trinitat». I que aquell «convertiu-vos»
del Baptista ara el reformula el mateix Jesús dient-li a Nicodem: «ningú no pot entrar al Regne de Déu si no torna a
neixer de l'aigua i de l'Esperit. De la carn en neix carn, de l'Esperit en neix
Esperit». (Jn 3,5-6).
Jesús «va tenir una una experiència espiritual amb el Pare, a través de l’oració,
fins al punt de rerlacionar-s’hi anomenant-lo “Abba” [...]. I. l’únic objectiu
de la seva predicació va ser que també nosaltres arribem a aquesta mateixa experiència».
Selecció
i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada