UNA FESTA PLURAL

Selecció del comentari a l’evangelsi (Lc 2,16-2) ) de la festivitat de Maria mare de Déu i Any Nou.

Escrit original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

MARIA MARE

En el comentari de Nadal ja vam dedicar algunes definicions sobre Maria. Avui hi tornem, Vam dir aleshores que la definició dogmàtica «Maria mare de Déu» no s’havia entès bé, o s’havia predicat en termes més «mitològics» que cristians. La declaració dogmàtica del concili d’Efes no va ser «sobre Maria sinó sobre Jesús»,

Que hem d’entendre quan parlem de Maria mare de Déu? Potser ens hauríem de fixar en el que va dir Joan Pau I als cardenals: «Déu és Pare, però sobretot és mare».

En Maria mare de Déu s’ha col·locat tot allò que en una societat secularment masclista «no ens hem atrevit a proclamar de Déu, com a principi de la nostra existència». En Maria hem reflectit «el Déu mare» que «engendra la Creació». Tot el que s’ha dit de Maria al llarg dels segles ens hauria de servir avui per «homenatjar-la» per ser, com és. Per ser qui va engendrà Jesús: «la Llum del món», Només si Déu és Pare i també és mare, nosaltres, els humans, ens podem considerar plenament germans.   

LA CIRCUMCISIÓ

Però l’evangeli d’avui també parla de la circumcisió. «Un ritu que se’ns fa difícil d’entendre però pel poble jueu era el seu senyal de identitat». Un senyal que donava contingut a la vida del nen, pel fet d’entrar a formar part d’una gran família. Avui no necessitem d’aquest arrelament per a sentir-nos humans però en  aquella època, si un no pertanyia a una família i a un poble, no era absolutament ningú.

Els cristians tenim el baptisme però amb un «significat estrictament religiós». En canvi per un jueu la circumcisió «li donava ple sentit: religiós, social i econòmic. Si un dels tres aspectes li fallava es produïa l’ensorrament de tota la persona».

«Tampoc estem capacitats per entendre el que significava, en aquella època, tenir un nom, que senyalava les expectatives de vida que la família desitjava al recent nascut». Segons Lluc, el nom que van imposar a Jesús (Déu salva). «no va ser una ocurrència humana sinó una elecció divina. Així ho van anunciar els àngels als pastors: “Us ha nascut un salvador”».

A les primeres comunitats cristianes es va estendre la idea de que aquests fets relacionats amb la infància de Jesús «Maria», la seva mare, «les guardava en el cor», entraven a «formar part de la seva vida». Aquest és potser el missatge d’aquesta part de l’evangeli de Lluc: entrar a viure la fe pel camí del cor, «el camí de les vivències interiors».

Ara que entren a l’Any Nou seria el moment d’oblidar-nos del «kronós», és a dir, passar de la simple data del calendari i, donar sentit religiós (o positiu) a la festa. El nou any podria ser un «kairós», un temps de canvi, en el que, en la nostra vida, pugui passar alguna cosa especial.

Selecció i redacció: Salvador Sol