LA FAMILIA DE NATZARET I LA NOSTRA VIDA EN FAMÍLIA

Selecció del comentari a l’evangelsi (Lc 2,4 1- 52) ) de la festivitat de la Sagrada Família

Escrit original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

L’evangeli d’avui és difícil d’entendre si no es parteix del tipus de família del temps de Jesús. Cal tenir present d’entrada dues coses. La primera, la família d’aquell temps no era de nucli sinó de clan. Si pensem en la família, només entre Josep i Maria és difícil entendre que fins al cap d’un dia no s’adonessin que Jesús no anava amb ells. Però l’evangelista escriu «Pensant que era a la caravana». (Lc 2,44) Per tant hem d’entendre que  «el clan familiar, més els coneguts del mateix poble, (unes trenta o quaranta persones)» feien el camí de retorn: «els homes parlant entre ells, igual que les dones, i els fills anant per lliures». La segona cosa que hem d’entendre és que en aquella societat l’esperança de vida era entre trenta – quaranta anys i que els nois es casaven als tretze - catorze. Per tant, «Quan ell tenia dotze anys» (Lc 2,42),  ja era un adolescent avançat, i «el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes» (Lc  2,46) 

Fets aquests dos aclariments, la narració pot semblar versemblant. Però una altre consideració que cal contemplar és que «està escrita vuitanta anys després dels fets, i això li treu garanties de historicitat». Tanmateix, «és molt ric en ensenyaments teològics.

Aquest episodi de la vida de Jesús no té res de sobrenatural ni extraordinari». Lluc situa Jesús «començant a tenir contacte amb la realitat, prenent les seves pròpies decisions, i a ser responsable dels seus actes».

Jesús «no va seguir el costum establert de casar-se, perquè el fer-ho hagués impedit desenvolupar la seva missió». Cal tenir-ho present, «quan prenem una decisió per obediència cega a una persona o institució, creient que fer-ho és el signe d’una gran espiritualitat». Jesús només es farà submís a «la voluntat del Pare».

No es fa difícil de «imaginar que la seva família no entengués la seva manera de viure» i que aquells «que coneixent-lo es meravellessin de la seva qualitat humana, que és la que per ell es correspon a qui s’atribueix la condició de fill de l’home».

Lluc segueix considerant que Jesús segueix sota la tutela familiar durant molts d’anys, «però deixant-los-hi clar que la seva missió anava més enllà dels interessos del seu clan», que el va tutelar mentre «es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes». (Lc 2,52)

El que l’evangelista ens ve a dir és que «totes les persones neixem amb un projecta que cal anar desenvolupant al llarg de tota la vida, amb l’ajuda dels altres». I que per a Jesús, com per a qualsevol de nosaltres, l’ajut el va trobar, en la seva pròpia família, fins que es va predicador itinerant del Regne.

Selecció, traducció i redacció: Salvador Sol