divendres, 7 de desembre del 2018

NOMÉS DES DE L’EXPRIÈNCIA PERSONAL PODEM DESCOBRIR LA NOSTRA SALVACIÓ


Selecció del comentari a l’evangeli d’avui (Lc 3, 1-6)
(Text original escrit per Fray Marcos):

INTRODUCCIÓ
Les tres figures de la litúrgia d’Advent són: Joan Baptista, Isaïes i Maria. La litúrgia d’avui comença amb Joan, un personatge important, entre altres coes, perquè feia gaire bé tres-cents anys que Israel no havia tingut profetes. Lluc comença el seu relat  amb el naixement de Joan i li dóna el rang de «precursor». D’aquí li ve la inportància, aquesta és la clau del relat. Els altres dos també són importants en l’Advent, peró en aquest evangeli d’avui no són protagonistes; a Isaïs només se’l cita i de Maria no se’n parla.  .

CONTEXT
Però a diferència del relat que pretén explicar el naixement de Jesús, el de Joan se situa en el nivell d’un fet, quelcom que va succeir. Lluc ho descriu amb dates i personatges reals.
Cal tenir present que l’«escenari» propi de Joan és el desert i on predica és a la ribera del Jordà. La seva prèdica va acompanyada d’un «baptisme de conversió per al perló dels pecats» (Jn 3, 3) i assegura que «tothom (no només els jueus), veurà la salvació de Déu». (Jn 3,6)
Per altra banda Joan considera que per anunciar la salvació no hi ha res millor que recordar l’anunci de salvació d’Isaïes quan el seu poble estava desterrat, sense esperança de futur. Joan intenta preparar el seu poble per a un nou alliberament, per promoure una nova actitud en relació amb Déu i amb els altres.
Tanmateix Jesús s’aparta d’aquest discurs de conversió i penitència i del baptisme d’aigua que practica Joan, «per a poder escapar del judici de Déu». Jesús parla de perdó i misericòrdia. Joan, com els profetes anteriors a ell, predica l’advent (la vinguda) d’un jutge escatològic que separarà els bons dels dolents, no de qui ve a instaurar el Regne, qui ens duu una «bona notícia»: Déu és Abba, és a dir Pare i Mare, que no castiga sinó que fa l’oferta de salvació total. Per Jesús, tot el que ens ve de Déu és positiu, no l’hem de témer.
En una cosa són coincidents les predicacions de Joan i de Jesús, en que el comportament personal és el que pot allunyar-nos del judici de Déu, no pas el ritualisme del culte i de l’observança purament externa de la Llei.     
Per a veure l’original, clikar aquí: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada