Lc 21,
25-28 y 34-36)
Text original escrit por Fray Marcos:
Som en
temps d’Advent i evoquem una posada en escena dels esdeveniments que són el
fonament de la nostra religió. La societat civil es va inventar el teatre per explicar
certes realitats de la vida. També les religions volen representar amb un
llenguatge gestual les experiències humanes dels nostres avantpassats..
La
figura clau de la litúrgic és Jesús. la seva vida i el seu missatge. Ell va
viure una experiència humana igual en tot a la nostra.
L’Advent
és el temps en que ens preparem per a celebrar un dels moments més importants
de l’any litúrgic. Els jueus es van passa XVIII segles esperant el que havia de
venir. I quan aquest va arribar no el van acceptar. També el cristians vivim a
les expectatives de l’arribada del Regne de Déu. No ho rebutgem!
L’Advent
és difícil d’entendre perquè els textos que l’anuncien són extensos i provenen
d’un tipus d’escriptura molt diferent a la nostra. Però el missatge és simple:
Pasi el que pasi, hem de confiar en un Déu que ens salva sempre.
EXPLICACIÓ
En les
tres lectures d’aquest diumenge se’ns parla d’un temps de preparació. Esperem
un Déu que salva i se’ns demana que tinguem una actitud adequada.
Celebrar
el naixement de Jesús com esdeveniment històric, no servirà de res si no ens
impliquem en el «significat» de la seva vida i entendre «el perquè» s’anuncia
una segona vinguda.
Aquestes
dues vingudes són importants només si ens ajuden a viure adequadament el
present. És a dir, tenir present que «Crist» no ve ara i vindrà després, sinó
que està venint en cada instant.
Tampoc
ens ajuda a comprendre les dues vingudes si només ens quedem en la celebració
d’un fet històric (el naixement de Jesús) i no fa que canviem la forma de vida.
Els
jueus van esperar XVIII segles l’alliberament i en arribar qui els duia la
«salvació», el van rebutjar, perquè no era el que esperaven.
Avui
també vivim pendents d’una salvació que hem fet a la la nostra mida. No en la
que ens porta Jesús i és la que Déu vol per a nosaltres. Si entenguéssim això
ja no esperaríem més del que Déu ja ens ha donat. Però preferim seguir pensant
en el Déu totpoderós, que actua on vol i des de fora, i ens obliga a complir
els seus manaments
Aquest
ens fa por i no ens deixa actuar positivament pel Regna. Si no entenem que Déu
el tenim a dins nostre, seguirem donant-li la culpa del que passa i no viurem
en la confiança de que ja som salvats.
Déu
està venint sempre. Si no entenem això és que la nostra atenció està centrada
en altres coses i en direcció equivocada. Només esperem allò que Déu pot fer
per mi i no allò que nosaltres podem fer per a ell.
Déu és
la salvació i ja viu en mi, en tot el meu ésser. Només cal que el descobreixi,
i l’accepti com part de mi mateix. Perquè Déu m’ofereix la salvació, però són
les meves obres el que hem salven
I, quan
diem: «Veniu Senyor Jesús» caiem en la contradicció de creure que hi ha una
escatologia ja realitzada i una altre de futur. Quan diem: «ja, però encara no»
volem dir que Déu «ja» ha fet el que havia de fer per salvar-nos, però
nosaltres «encara no» ho hem descobert..
L’Advent
avui ens ha de dur confiança. No hem d’esperar que el món canviï per a trobar
la verdadera salvació. Confiar, creuer, és ja canviar el món. De no ser així, no
confio en el Déu verdader sinó en un ídol.
Tendim
a creure que Déu està amb nosaltres en les coses bones. Però Jesús va deixar
clar que Déu es manifesta de forma plena
plenament en la creu. .
Advent
ens invita a mirar dins nostra i descobrir la nostra contradicció. Per una
banda celebrem amb alegria el naixement d’una nova vida, però seguim acomiadant
els nostres difunts amb un «funeral». Hauríem d’atrevir-nos a mirar el final
d’una vida no com un «fracàs» sinó com un nou naixement. Al final del camí, res
del que ets, la teva essència, no s’ha estroncat. Això és el que ens ensenya
l’evangeli. Això és el que Jesús va predicar i pel que va viure.
Naixement i mort són les
dues cares de la moneda que és la vida.
Selecció, traducció i
redacció: Salvador Sol
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada