Text original
escrit por Fray Marcos:
Crist Rei, una festa desenfocada. «La meva reialesa no és d'aquest món»(Jn 18,36).li diu a Pilat, en el sentit que no és un rei de poder i honors. En tot cas és el rei de l’amor que es manifesta a la creu. (S.S.)
CONTEXT
A principis del s.XX, «l’Església havia perdut poder i
prestigi, assetjada per la modernitat i Pius XI va instituir aquesta festa (1925)
amb la intenció de recuperar el terreny perdut davant d’un món secular, laïcista
i descregut», Pel papa «era inacceptable que les nacions fessin les seves lleis
al marge de les directrius eclesials i va intentar recuperar aquesta potestat
amb la publicació de l’encíclica Quas primas per tal d’instituir aquesta
festa de Crist Rei».
EXPLICACIÓ
Israel, en l’Antic Testament era un poble nòmada, sense
rei, que en entrar a les terres d’Israel
van copiar el tipus d’«organització de les
ciutats veïnes i els seus avantatges. Aleshores els israelites «van demanar a Déu
que els concedís un rei».
Però pels profetes «l’únic rei d’Israel era el propi Déu
[...] que posava ordre, els defensava dels enemics i els procurava l’alimentació
i la justícia».
La figura del rei, «en l’A.T. es va anar espiritualitzant,
arribant a identificar-se amb el Messies, i ès la imatge clau de l’apocalíptica en que, al final de la
història, s’acabarà implantant el Regne de Dèu» predicat per Jesús..
El poder, doncs, anava associat a la reialesa. Per això a
Jesús se’l va pretendre «temptar amb el poder». (cf. Lc 4,6).i després de «la
multiplicació dels pans, la multitud el volia proclamar rei», (Jn 6,1-15)
Però «la tasca de predicació de Jesús va girar sempre entorn
del Regne de Déu», cosa que sembla que el papa no va entendre. I en això es va
«produir el malentès». El regne que va predicar Jesús no és un regne
convencional, «no està ni aquí ni allà, perquè el tenim dintre nostre», i ens
ve de Déu, a qui li demanem que «vingui a nosaltres» quan resem el Parenostre. Per
això la festa de Crist rei «parteix d’una idea falsa». «No som nosaltres que
preparem un món perquè Déu hi regni [...] sinó de fer que el Regne de Déu es
faci present amb la nostra forma de viure».
Un regne que «supera tota idea de poder extern [...] i no
és de persones físiques sinó d’actituds vitals». Un Regne que ens invita a «donar-ne
testimonio; en que l’home i la dona participen de la seva reialesa».
«No oblidem que Jesús regna des de la creu. Acceptar la mort
com entrega total, es tota la seva glòria i tot el seu poder. Jesús ens fa
present el Regne, que és de Déu, quan s’oblida de sí mateix i posa tot el que
és al servei de tots»..
«Ni el Déu todpoderós ni el Crist del Gran
Poder tenen res a veure amb l’evangeli. El Déu de Jesús és l’Abba,
pare i mare, que cuida de nosaltres».
En l’evangeli d’avui hi ha prous pistes per entendre que
«qualsevol connotació de poder, tergiversa el missatge de Jesús. Una corona d’or
i un ceptre de brillants són més denigrants que la corona d’espines i la canya amb
que els soldats es van voler mofar-se d’ell».
Selecció,
traducció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada