Mc
13,24-32)
CONTEXT
Jesús
s’ha situat de ple en el discurs escatològic, del final del temps, plantejat
des del patiment (la passió) en comparació amb la seva vida de persona que fa
el bé a tothom. Ens trobem en un discurs que amb o menys variacions està en els
sinòptics i per tant, això li dóna un plus d’autenticitat històrica.
Probablement les coincidències provenen del fet d’estar recollides de la
mateixa comunitat, la de Jerusalem, quan encara hi havia tots els apòstols que havien conviscut amb Jesús.
EXPLICACIÓ
L’evangeli
posa en boca de Jesús l’anunci del futur, escrit amb un llenguatge apocalíptic
que avui se’ns fa difícil d’entendre. Amb la voluntat narrativa d’enllaçar
l’A.T. amb el Nou, els evangelistes sembla que parlin d’un futur forassenyat.
Per tant, hem de intentar desxifrar el que volen dir. Només fent-ho així podrem
entendre algunes coses.
Jesús
parla d’escatologia i els evangelistes ho expliquen en termes apocalíptics, com
era costum, aleshores, quan es parlava de futur. Els jueus, com succeïa a les
cultures de l’entorn, quan una cosa no es podia descriure amb paraules acudien
a la figura mitològica. Recordem que el mite no és veritat però tampoc una
mentida. En aquesta ocasió és una forma d’explicar els últims dies, d’acord amb
una certa manera d’entendre el món.
A
diferència d’altres cultures, la jueva se situa sempre en un temps d’espera:
Israel espera la salvació, el messies, que ha de venir i oferir-los-hi una vida
millor.
Els
profetes havien parlat de la salvació total
això havia de ser motiu d’alegria, de felicitat i de llum. Tanmateix, el
poble era infidel i a causa d’això els profetes van canviar de discurs, i van
anunciar dies de sofriment i tenebres pels homes i denes que no fan cas a la
voluntat de Déu. Ells tenien molt clar que l’últim dia serà el de Jahvè, per a
castigar als infidels i premiar els bons. .
D’aquí
neix el llenguatge apocalíptic, Es tracte d’un gènere literari que pretén
anunciar el futur a partir de la paraula de Déu, segons el llibre de la saviesa
(sapiencial) i el profetisme. És un llenguatge pessimista sobre el món. Descriu
un futur ple de desastres que invita a fugir-ne. Cal construir un món nou que
no tingui cap relació amb el present. I per això els homes i les dones han
d’estar alertes sabent el que els espera si es porten malament.
Tanmateix,
la paraula grega escatologia es descriptiva i ens parla també de l’últim.
Igualment té el seu origen en la paraula de Déu i pretén descobrir-nos que
succeirà al final dels temps amb realisme. Vol que ens preparem a acceptar-ho
amb confiança. El futur també està en
les mans de Déu i arribarà com una progressió del present que està també en les
seves mans, i és positiu malgrat tot..
El món
no serà consumit sinó consumat. L’anunci escatològic prevaldrà sobre
l’apocalíptic perquè l’últim dia Déu donarà sentit a la seva creació, amb la
plenitud i amb la salvació definitiva. Una salvació que en llenguatge teològic
d’avui «ja és, però encara no».
Selecció, traducció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada