DÉU UNIFICA L’AMOR HUMÀ I L’AMOR DIVÍ

Selecció del comentario a l’evangeli (Mc 12, 28-34) escrit per Fray Marcos

CONTEXT

Jesús ja fa dies que és a Jerusalem. Ja ha purificat el temple; ha discutit amb els caps dels sacerdots, els mestres de la Llei i ancians i ara mostra la seva autoritat per a fer les coses que fa, als fariseus i herodians en relació al pagament del tribut al cèsar, i amb els saduceus sobre la resurrecció..

Cal tenir present que aquest tipus de discussions eren habituals, i no agressives sinó doctrinals, no necessàriament hostils contra Jesús; més aviat les podríem entendre com la valoració que feien de la seva interpretació de la Llei i el respecta que els mereixia la personalitat de Jesús. La pregunta del mestre de la Llei (Mc 12,28) no sembla sigui agressiva, més aviat està formulada des de l’interès per conèixer la opinió de Jesús sobre aquestes qüestions.

EXPLICACIÓ, 

La pregunta del mestre de la Llei té sentit, perquè en la Torà hi havia 613 preceptes, i pels rabins tots tenien la mateixa importància pel fet de ser manats per Déu. Tanmateix hi havia qui considerava que el més important era el Sàbat... És a dir, hi havia diversitat de criteris.

Jesús contesta al mestre de la Llei recitant-li la «shemá» (Dt 6,4-5), però afegint-hi una part del Levític, de tal manera que uneix l’«amor a Déu» del Deuteronomi amb l’«amor al proïsme» del Levític (Lv 19,18), fent dels dos, a la pràctica, un sol manament. (Mc 12,31)

Hem de saber, qe en aquell temps, per la majoria de jueus, la Torà en parlar de «proïsme», es referia a la gent del seun poble, fent compatible l’amor a Déu i el despreci absolut, no només als estrangers si no també a amplis sectors de la seva pròpia societat jueva. Per Jesús, en l’evangeli de Lluc, la descripció del proïsme es troba en la paràbola del bon samarità (vg. Lc 5, 25-37 ).

Un error freqüent dels catòlics és utilitzar la paraula «manament» de Déu, perquè Déu no mana. La seva voluntat, en crear l’home, no és manar-li què ha de fer, sinó deixar que ell mateix trobi la manera d’arribar a la seva plenitud humana, marcant el camí per a fer-ho possible. 

La frase repetida de Joan, posada en boca de Jesús: «estima el teu proïsme com a tu mateix», ha estat mal traduïda: No és com tu t’estimes sinó com ell (Déu) ens estima. El canvi és radical. Jesús que és la demostració de l’amor de Déu, fa palès que Déu és l’AMOR amb que s’ha d’estimar als altres.

En al primera carta de Joan podem llegir aquesta recomanació: «si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d'estimar-nos els uns als altres» (1 Jn 4,11). Aquest és el fonament de tota la vida espiritual.

Selecció i redacció: Salvador Sol

Veure original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.ht