CONTEXT
L’evangeli ens diu que
«Jesús surt de Jericó, camí de Jerusalem. I «en el mateix relat ve implícita la
lliçó» Estem a «l’última jonada» i encara s’han de cobrir els «30 Km. que
separen Jericó de Jerusalem». A partir d’aquí l’evangeli de Marc fa un canvi
radical. Els fets que se succeiran a Jerusalem «estan més orientats a la passió
del que ho havia estat fins ara».
Pel camí troben un cec que crida a Jesús: «Fill de David» (Mc
10,48). Ell accepta aquest tírol i demana que li apropin, Aleshres li pregunta:
«Què vols que faci per tu?» (Mc
10,50). La resposta denota una fe profunda: «Fes que hi vegi»(Mc 19,51) Jesús
«aquesta vegada» no l’aparta de la gent, ni fa cap «gest particular». Tampoc li
diu «que no ho comenti» amb ningú.. Senzillament l’acomiada dient-li: «Vés, la teva fe t'ha salvat» (Mc 10,52).
En els diumenges
anteriors, Marc ja ha deixat clar «que el camí vers el Regne és la renúncia i
el lliurament vers la mort, ja no hi ha lloc pels malentesos». De què serviria
fer callar el cec, o de rebutjar el títol davídic, que el reconeix el messies.
Aquest fragment d’evangelis
està ple de simbolismes que cal descobrir.
EXPLICACIÓ
El cec «Bartimeu», està en un racó del camí, marginat per la
seva «condició de cec». Està a la cuneta del camí i de la societat. El cec sabia
quin era el seu lloc però no es resignava. «Ell intenta» que Jesús l’ajudi a
superar la seva situació i el crida per a demanar-li ajut. Però «Tothom [la societat] el renyava perquè callés». (Mc 10.48)
«Fill de David» era un «títol
messiànic». Però Jesús no era el rei poderós esperat. Tanmateix, Marc el tornarà
a utilitzar, quan Jesús entra a Jerusalem.
«Tothom el renyava perquè callés».. Els que acompanyaven
Jesús consideraven que el cec havia d’assumir la seva sitaució i no molestar.
«No volien saber dels seus problemes [...] no tenia dret a protestar».
«La gent» D’aleshores
són els cristians d’avui, que diuen seguir Jesús i no veuen les necessitats de la gent del seu entorn.
«Crideu-lo». Jesús trenca
amb el costum de la gent; ell va en direcció contrària. Jesús ens crida sempre:
«la crida sempre va al davant del seguiment».
«Ell llençà el mantell, es posà dret d'una revolada i
se'n va anar cap a Jesús». El cec, en sentir que Jesús el crida «ho deixa
tot». El cec encara no hi veu però sent la veu de Jesús i es llença al costat de Jesús . «Hi
confia». abandona el mantell que li ha fet de refugi, ja no el necessita. Totes
les seves esperances se centrem en Jesús. «Aquest és el veritable miracle, la
conversió del cec...».
«Què vols que faci per tu?». La pregunta no té cap sentit. Què
pot voler un cec! El verdaderament important és la resposta, dirigida al cec,
en contrast amb la que va donar als germans (en l’evangeli del diumenge passat).
El cec només demanava «la vista», els germans demanaven participar de la «glòria»
de Jesús, en un lloc de privilegi..
«Fes que hi vegi». La
resposta és directa. Però Marc aquí agafa el «veure»
en sentit bíblic, en que veure significa «plena comprensió d’allò que és
important per a la vida espiritual». Es tracte d’un «crit» que centre el relat,
Aquí no hi ha una referència a la visió física, si no a «veure el camí que ens duu
amb Jesús a Jerusalem. El camí de la renuncia i de la creu, que condueixen al Regne».
«La teva
fe t'ha salvat». El que salva
és «la fe- confiança» que allibera dels entrebancs. «Només
el cec veu realment Jesús», i el segueix
de debò. Els deixebles el seguen però sense entendre res.
«A l'instant hi veié i el seguia camí enllà». El
cec descobreix Jesús i «se situa en el camí». Esperava, apartat del camí, un
messies falç (Fill de David) i es troba amb el Jesús autèntic, que li fa veure
el camí de la creu, i el segueix.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada