TEXT
L’evangeli d’avui situa Jesús, com en
diumenges anteriors fent camí cap a Jerusalem. I segueix instruint als seus
deixebles. En aquestes que els fariseus li fan la pregunta: És permès a un
home de divorciar-se de la seva dona? (Mc 10,2). La pregunta és inversemblant, doncs
que el divorci era admès per tothom. Però
ara el que es discuteix són els motius que el justifiquen.
En altres evangelis es pregunta: És
lícit repudiar per qualsevol motiu? Això
si que té sentit, perquè la intenció dels fariseus era posar Jesús enmig de les
discussions dels rabins. Però Jesús els contesta amb una altre pregunta: Què us va
ordenar Moisès? (Mc 10,3) I aprofita per a donar-los-hi pautes de discerniment
sobre l’aplicació de la llei.
EXPLICACIÓ
Els fariseus ja saben
que l’ensenyament de Jesús no es mou en el terreny de les arbitrarietats que
perjudiquin a la persona. La Llei de Moisès és masclista i denigra a la dona,
negant-li els seus drets.
L’evangeli de Marc va
dirigit a les comunitats cristianes de Roma, on és permès que sigui la dona la
que es divorcií del marit cosa que en el món jueu era impensable.
Però el que fa Jesús
és deixar clar que la Llei no té un valor absolut, doncs que s’ajusta a les
circumstàncies temporals i no sempre va orientada al seguiment de la voluntat
de Déu. Aquella voluntat manifestada en la creació i que no és altre que el
creixement de la persona (home i dona) per sobre de les lleis i reglaments que
només tenen sentit si ajuden a aquesta finalitat. .
La resposta segueix
essent vàlida per l’Església d’avui i pels que es manifesten cristians. No és
amb imposicions excloents que farem reeixir les comunitats. Moguts a legislar i
estratificar la conducta humana, en termes de: repudi, divorci i adulteri, ens
oblidem d’analitzar les verdaderes causes dels problemes en les relacions
matrimonials.
Al matrimoni si arriba
per amor i es manté per amor. A casa, els infants aprenen a estimar.
Jesús no passa de la
Llei però li vol donar sentit invitant-nos a descobrir, els jueus del seu temps
i els cristians d’ara, l’arrel antropològica del matrimoni (unit al projecte de
Déu) que no és altre que el de potenciar verdaderament l’ésser humà. Un ésser
humà que només pot desplegar la seva plena humanitat en companyia, i en una
relació estable de parella, i poder conseguir el màxim grau d’aprofundiment possible
de la relació humana sobre la base de l’amor.
Selecció i redacció
(sense revisió de l’autor) de: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada